Xavi Ballesteros - SANT JOAN DESPÍ
Alfred Julbe és un tècnic, però a la vegada és un geni. La temporada passada va aterrar al Barça per portar el filial i el júnior, una aposta que va sortir molt bé. Aquest any el club va presentar el nou model de secció, en què es vol que els joves treguin el cap al primer equip per quedar-s'hi en un futur. I és la missió de Julbe. Ell mateix ens presenta els joves que hi haurà al Barça B, als quals fa entrenar juntament amb els júniors en sessions de 17 jugadors. Té clar que la LEB no és una categoria de promoció de jugadors i també té clara una premissa: “No vull cap jove amb el perdre fàcil.”
El que intentem és que la persona tregui en aquesta edat el que algú va veure quan el van fitxar en una edat en què tot és més fàcil, i que ara faci allò que li van veure fer fa uns anys i que el va portar al Barça. El seu canvi físic és obvi, els aspectes mentals li han canviat després de parlar amb ell, ha guanyat en seriositat i en tècnica, i en el tir, perquè pugui competir de tu a tu a alt nivell com ara quan juga o s'entrena.
Ha de fer el procés de salt de júnior a sènior. El perfil de base blanc que està tornant a la lliga universitària nord-americana, un perfil que ha costat de sostenir. Se n'han perdut molts pel camí. Ha de passar a ser un triatleta. És per això que fa bicicleta i surt amb un dels fisioterapeutes a fer-ho, perquè se l'ha de mentalitzar que ha de fer un punt més que la resta físicament. Quant a bàsquet ho domina tot, però ho ha de fer tot un puntet més ràpid, perquè el nivell físic de dalt ho demana.
Molt ràpid, l'hem pausat en algunes coses quan posa la mirada a terra, el punt d'estar capficat, i va anar molt bé fer-ho en edat júnior. I ara ho ha de fer en edat sènior. Ja va treure el cap a la LEB l'any passat. Comença a dominar molt, en el tir troba els moments i no li faltarà ambició, perquè en té molta i maca.
Guanyar la seguretat en les accions, no necessitar de l'èxit de l'acció anterior, que seria el capítol que més li costa. És un noi amb un nivell físic maco i més expert que la resta, perquè ja és el seu segon any sènior, i consolidar al més alt nivell el que apunta.
És un tirador, molt ràpid de gest, serè, no l'afecten les coses. I es tracta de ficar al cos entre quatre i sis quilos al cap de l'any, de manera que ho hem de fer progressivament perquè no perdi velocitat i el seu cos estigui equilibrat com ara. Anar millorant coses que ja fa bé, com per exemple bloquejar el rebot.
Avui dia té un bàsquet de nivell molt alt, el seu capítol a millorar és el contacte físic. El fet d'haver estat sempre prim, com acostuma a passar amb joves així, agafen un punt de massa respecte al contacte físic, i si hi ha alguna cosa garantida en el bàsquet professional són les plantofades. I està treballant al gimnàs per enfortir-se.
És una força de la naturalesa. Si no s'hagués lesionat estaria al primer equip. Fa coses molt bé, no el limitem, entra gairebé com un base perquè no volem pensar en un tronc, sinó que volem un jugador total. Al darrere és una garantia. De júnior era com tenir un porter i de sènior toparà amb l'arbitratge i serà un aprenentatge, un procés.
És un jove que va aportar el Pere Capdevila. Trenca l'estereotip perquè no ha passat pel júnior. És un projecte més gran, l'estem acabant de conèixer, tot el que ha mostrat ens ha agradat per la solidesa.
És un noi molt talentós. Gravem els jugadors quan tiren, i quan arribes a ell hi ha poques coses a comentar. Acabar de definir la seva posició, perquè està entre el tres i el quatre. Per ara és bo que ho aprengui tot, i quan estigui més a prop del primer equip és el que el col·locarà en la posició on ha d'anar. És força semblant al júnior Sergi Martínez, que pot ocupar dues posicions.
