La veritat és que m'esperava més que pogués anar a la selecció espanyola la temporada passada per com vaig jugar, però és cert que m'ha sortit un bon any i sobretot l'equip ha estat a un nivell espectacular, impensable per molts a començament d'any. Ser en una selecció amb tants jugadors de nivell i qualitat per mi és una satisfacció per la feina ben feta però és clar és que si no m'hagués acompanyat una bona temporada de l'equip no hi seria.

No del tot. Sóc un jugador molt ambiciós i no em va agradar gens caure a la semifinal de la Lliga Endesa. Ens havíem guanyat per mèrits propis el factor pista però vam arribar massa justos de forces i ho vam pagar. Em va saber molt greu per tota la gent del València perquè hi teníem moltes il·lusions dipositades.

Vam fer una competició europea brillant, no només per guanyar-la sinó per com la vam guanyar. Amb partits espectaculars. Vam ser molt sòlids i vam demostrar el que era ser un equip.

No decebrà. Ha demostrat que està a màxim nivell en aquestes últims anys i és capaç de competir a qualsevol lloc. Al principi, en un equip gra,n tothom necessita temps d'adaptació però si he de destacar alguna cosa d'ell és la versatilitat i la intel·ligència que té per saber afrontar diferents situacions i tenir responsabilitat.

Segur que hi haurà jugadors que marxaran, ja ho han fet alguns. Sempre passa després de grans temporades, és una cosa habitual. Però el més important és que el València és un club fort, estable i estic convençut que farà una plantilla de nivell.

L'aspecte físic ha estat important no només per nosaltres perquè s'ha vist també a la final que no hi ha hagut la qualitat que s'ha vist durant la temporada, sobretot en el Madrid. Nosaltres hem jugat més de 60 partits, el Barça i el Madrid, 80, i s'ha de fer alguna cosa perquè no hi hagi temporades tan carregades de partits.

La sorpresa positiva de l'ACB hem estat nosaltres i el Cajasol d'Aíto. Ens va costar el que no està escrit superar l'equip sevillà, més del que es pensa la gent. La decepció ha estat que cada vegada hi ha menys jugadors nacionals i els clubs cada vegada s'identifiquen menys amb els seus jugadors i això per a l'aficionat és molt dolent perquè fa que no es vegin reflectits en el bàsquet actual.

Estic molt content que l'Andorra hagi pujat. S'ho mereixia, penso que és un lloc amb tradició de bàsquet i, tal com està la lliga, si fan les coses bé com fins ara poden ser una de les sorpreses.