Joan Peñarroya viurà aquesta tarda una situació peculiar: enfrontar-se amb el seu Manresa. Encara més curiós serà veure com els seus fills, en Marc i la Laia –jugadors de la Unió Manresa– estaran a la graderia amb el cor dividit: “Manresa és casa meva, on vaig tenir l'oportunitat de poder ser jugador professional, on he jugat més anys com a jugador, on vaig conèixer la meva dona, on vaig tenir els meus fills i on tinc casa meva.” De fet, el 30 de març del 2008, Joan Peñarroya va veure com se li retirava al sostre del Nou Congost la seva samarreta juntament amb Jordi Singla i al costat de les de Pep Pujolràs i de Txitxi Creus.

Peñarroya recorda com era l'entitat manresana en els seus inicis com a jugador a mitjan anys vuitanta: “Era un club que estava a primera divisió, però sempre a les posicions de baix i poc competitiu en la lliga. Després vaig tenir la sort d'arribar en un moment en què es va transformar tot i va viure els millors anys de la seva història.” L'ara tècnic del MoraBanc Andorra explica que identificava l'equip amb l'afició: “Era molt normal tenir jugadors referents i catalans. Quan vaig arribar, hi havia el Jordi Creus, el Pep Pujolràs, Luis Blanco, Singla, Txitxi Creus, en Roger Esteller, en Lisard González... El públic se sentia més identificat perquè hi havia més jugadors de casa, això era el més normal en els clubs.”

Peñarroya subratlla la pressió que ha fet històricament l'afició al Nou Congost: “A Manresa hi ha molta afició, ciutat històrica de bàsquet com cap altra, que encadeni tants anys a l'elit és un miracle, ja ho deien quan jugava jo i també es diu ara.” El preparador va voler fer un acte de sinceritat després de la conversa que va tenir fa dos estius quan la proposta que li van fer era a la baixa perquè, sembla ser, no l'acceptés: “Manresa és casa meva, només dic que la meva carrera postjugador no ha tingut cap relació amb Manresa. Si no ha estat així, és obvi que no és perquè en Joan Peñarroya no ho hagi volgut, tothom és conscient que si m'haguessin volgut de veritat hi hauria estat segur, és un club que aprecio molt.”