En un moment molt especial, històric, per al club i per al bàsquet femení andalús. És el tercer any a Lliga Femenina i mai cap equip andalús havia estat en una semifinal de copa.

Intentarem treure tota la càrrega emotiva, que és molta perquè fa set temporades que estàvem a primera estatal. També, descarregar la pressió de ser l'outsider de la copa. Aquest és un partit que no es pot jugar com un més de lliga regular.

És una semifinal totalment oberta. Això d'outsider no és cap descàrrega. És el primer cop que hi arribem i això és indiscutible. Girona té una trajectòria a Lliga Femenina irreprotxable. Han jugat play-off dos cops, han jugat copa dos cops... Els debutants som nosaltres, és un fet. Ara bé, en l'aspecte tècnic, veig una semifinal al 50% i, sigui quin sigui el resultat final, s'haurà decidit per matisos. Som dos equips amb una trajectòria excel·lent aquest any però la del Girona, mantenint el lideratge a aquestes altures i sent l'únic equip que ha guanyat dos cops, i bé, l'Avenida, diu molt de com de bé ho estan fent.

Tot. No hi era Gidden, una jugadora impactant a la lliga, i nosaltres vam tenir molts minuts Luci Pascua asseguda per problemes de faltes, quan ens feia la sensació que dominava molt aquell partit. Però, sobretot, era la setena jornada i els dos equips hem evolucionat. Amb trajectòries molt semblants i amb la diferència que el Girona ha guanyat amb solvència l'Avenida, el gran rival de la lliga. I dos partits. I no per cap tema puntual, sinó amb solvència. Sóc de l'opinió que l'Avenida va jugar amb por de perdre, però la victòria va ser mèrit del Girona, per com li va plantejar el partit.

Crec que no. A més, tots dos arribem de manera semblant, havent perdut fa dues jornades contra equips a priori inferiors i amb un triomf recent.

Em sembla que estàs buscant punts a favor d'un o l'altre. I torno al que he dit abans. Semifinal oberta, que es decidirà per detalls. Som equips molt semblants fins i tot en el nombre de jugadores que utilitzem o el concepte de joc. Molt seriosos, molt sòlids defensivament. Potser en atac el Girona té un perfil de jugadores diferents. Nosaltres, si fem alguna cosa bona, serà exclusivament basada en el grup. I el Girona té unes pinzellades de talent que nosaltres no tenim, amb Noemí Jordana, Ibekwe o Gidden.

Nosaltres ja tenim una jugadora d'aquest perfil atlètic [Elonu]. A Girona Ibekwe ens va fer mal d'inici, però vam ser capaços de defensar-la millor i en els dos últims quarts va fallar més. Tenim una plantilla capaç d'aturar jugadores molt físiques, com Ibekwe o Mosby. I pel que fa a Noemí Jordana, és la millor base de la Lliga Femenina, sens dubte, per característiques tècniques, visió de joc i capacitat anotadora. Qualsevol entrenador la hi voldria prendre, al seu pare, que és qui la disfruta.

Ramon Jordana és una institució del bàsquet femení espanyol, per trajectòria i per coneixement. El seu impacte ha estat total. No em sento capaç d'analitzar un entrenador com ell, i no ho intentaré mai. És un d'aquells entrenadors que donen un valor afegit a una competició i aquest any l'estem disfrutant a Lliga Femenina.

Que el 2015 hem agrupat unes jugadores capaces de portar a la pràctica el concepte de joc que té l'entrenador. Hem pogut ajuntar tot el que buscàvem i tenim un equip molt seriós defensivament i molt solidari ofensivament. Un equip que ho tira tot endavant per treball. Això a vegades és un handicap, però d'altres genera molta confiança, perquè quan detectem perill, sempre tenim on agafar-nos.

Sí, en aquestes últimes jornades. Tothom coneix Luci Pascua. Potser és una sorpresa l'any que està fent, però tothom sap que no es caracteritza per la seva duresa defensiva. Crec que se l'ha penalitzat excessivament. Però si el que traslladem és això, és just el contrari del que volíem. Al camp som tres equips, els dos que volem guanyar i l'equip arbitral. I xiular alta competició és complicat. El que passi a la copa no serà per decisions arbitrals, sinó esportives, de jugadores i tècnics.

T'asseguro que seria l'error més gran possible que l'Avenida es veiés ja a la final. I crec que no el cometran. Per al Rivas, la copa és la possibilitat de fer un cop de puny a la taula. Nosaltres hi hem perdut, amb el Rivas. I tinc al cap el partit Avenida-Rivas, que va ser molt complicat per al Salamanca i no es va resoldre fins a l'últim quart. Jo no puc analitzar l'altra semifinal perquè no és la meva i prou feina tinc, però s'ha de jugar. I l'Avenida ha de jugar contra les seves pors, la seva superioritat manifesta, contra el res a perdre del Rivas. Pot passar tot.

Des que estàvem a primera estatal, fa set anys, hem intentat assumir sempre els reptes. Ara juguem a Lliga Femenina amb un pressupost de 350.000 euros que ho inclou tot, també els 14 equips de base. I ara mateix, davant la hipòtesi de poder jugar competició europea, estic segur que el club i l'entorn l'intentaran assumir. Però també he de dir que avui dia crec que no hi ha cap club que pugui assegurar que la temporada vinent ho podria assumir.