Una altra cara

Que l'arribada de Roberto Íñiguez ha desestressat l'equip i ha fet que algunes jugadores es reenganxin al positivisme és una obvietat. El cas de Gidden és el més evident però no l'únic. No sembla la típica reacció natural a un relleu tècnic, que sol tenir un abast temporal limitat. L'equip fa un altre efecte, certament.

Començant pel que és més evident –i ja anunciat pel tècnic–, l'Spar defensa ara en unes posicions exteriors que fins ara ni trepitjava. Per arribar-hi, però, cal rotació de banqueta, i n'hi va haver. Cap jugadora va actuar un quart sencer. Vuit peces al parquet en el primer quart. La novena (Iho López), en el segon i la desena (Eva Bou), en el tercer. Cap jugadora amb més de 27 minuts a les cames. Una altra manera d'entendre el bàsquet, indiscutiblement.

I no és que el Gernika fos un equip apàtic, al contrari. Alta pressió a la pilota i activitat al darrere, però insuficient per aturar Gidden, Ibekwe i Chambers. I en l'atac basc, Miller ni la tocava i, entre pèrdua i pèrdua (9 en el primer quart) només l'immens talent de Mosby i el rebot d'atac cotitzaven.

Demolidor

Quan l'Spar va clavar un 14-0 d'inici en el segon quart (37-14) va fer la sensació que ja es divertia per moments. El primer bàsquet visitant va arribar a 3:04 de la mitja part. Posant la pilota a dins i forçant faltes, l'Spar va sortir d'uns moments d'enfangament. No s'assenyalava res i pressionant a tota la pista i usant les mans, el Gernika va subsistir (49-33). Va ser l'últim alè, perquè del minut 24 al 35 l'Spar va fer un 31-8 i Íñiguez va voler que tothom trepitgés parquet prou minuts seguits per trobar-hi –o recuperar– sensacions agradables.