FEB

“Tothom té interès que l'Uni jugui l'Eurolliga”

L'alcalde de Girona reclama una actuació “solidària i sindicada” entre institucions, club i patrocinadors perquè l'Spar “s'ho ha guanyat”

Carles Puigdemont insisteix que la funció formativa és la prioritària

Per molts –també pel club– l'Ajuntament de Girona té la clau de volta perquè l'Uni Girona pugui disputar la pròxima edició de l'Eurolliga, una decisió que implica un increment notable del pressupost, d'uns 200.000 euros. Malgrat unes eleccions a un mes de vista que inevitablement influeixen en els intents de consens, malgrat dos crèdits –herència de l'extingit CB Girona– que no estaran amortitzats fins al 2019 i malgrat el record agre de l'aval del Sant Josep, que va acabar executat, la realitat i la gestió de l'Uni són diferents, solvents, i l'alcalde, Carles Puigdemont, admet que ha arribat el moment que pugui jugar la competició que, esportivament, s'ha merescut.

Sols no ho assumiran

L'alcalde ja anticipa que la solució no vindrà només de mans de l'Ajuntament: “Allò en què ens hem de posar d'acord tots plegats, i crec que ens hi posarem fàcilment, és que els passos que s'han de fer a partir d'aquest nou escenari els hem de fer de manera sindicada. El club, que adquireixi els compromisos que hagi d'adquirir; els patrocinadors, la Generalitat i la Diputació, també. I l'Ajuntament hi participarà. Ens hem d'asseure tots. Identificar i comprometre'ns. Si és així, l'Ajuntament hi serà. Però ha de ser un esforç col·lectiu, un compromís col·lectiu, o altrament no es podria fer.”

Puigdemont explica que aquesta qüestió no li ve de nou: “No estic en el dia a dia de les relacions entre l'Ajuntament i el club. Però fa temps que, a casa nostra, estem analitzant aquest escenari, independentment que hi hagi hagut reunions de treball. M'agradaria que això mateix ho fes tothom i que quan ens trobem en l'escenari d'un equip merescudament guanyador i que porta el nom de Girona als més alts èxits del bàsquet femení en parlem entre tots i arribem a compromisos concrets.”

Ha de ser possible

Amb els 200.000 euros extres que necessita, l'Uni haurà d'assumir els sobrecostos logístics de l'Eurolliga (inscripcions, arbitratges, viatges, hotels...) i també haurà de confeccionar una plantilla més llarga pel desgast que implica disputar dos partits per setmana (la fase regular de l'Eurolliga té 14 jornades). Puigdemont recorda que són “temps difícils per a tothom” i assenyala algun escull afegit: “Aquesta situació ens arriba en moments de transició en els equips de govern a l'Ajuntament i la Diputació. Per tant, les decisions no les podem prendre sols. S'han de compartir perquè no sabem quina configuració tindran les institucions. No passa res més, simplement no és tan senzill com hauria estat en un altre moment del calendari. Vol dir que hem de fer les coses d'una altra manera, però que les hem de fer. Si tots fan la mateixa reflexió que jo, segur que ens hi trobarem.” Admet, però, que ha arribat el moment de disputar l'Eurolliga: “Tothom té interès que l'Uni hi jugui perquè s'ho ha guanyat. El mèrit i l'oportunitat no tenen discussió, però són moments en què totes les administracions tenen els pressupostos fets i s'han d'ajustar constantment. Per això aquest ha de ser un esforç solidari, sindicat.”

S'hi arribarà?

“Hem de veure quin espai hi ha d'increment de patrocini. La voluntat ja sabem que hi és, de tothom, perquè n'hem parlat. Hem de conèixer compromisos concrets i si són suficients, que crec que sí, perquè el club pugui abordar aquest projecte esportiu tan il·lusionant”, insisteix Puigdemont, ara amb un punt més d'optimisme.

L'alcalde, però, no vol que la participació europea posi en risc el futur del club: “Els èxits esportius no són garantia de viabilitat. Al marge dels resultats esportius, l'Uni ha fet la feina ben feta, i això és el que s'ha de preservar. Imagina't que ens passés com al Ros Casares, campió d'Europa i desaparegut tot seguit. Aquesta feina, que sap fer molt bé l'Uni, és el que ens interessa prioritàriament. És un patrimoni importantíssim. Com a ciutat, si s'ha de prioritzar alguna cosa és la funció formativa. En això sempre ens hem entès i ens entendrem.”

COMPROMISOS

“L'Uni ha fet la feina ben feta, al marge de l'èxit esportiu, i això s'ha de preservar”

MÉS IMPLICATS

“Hem de saber si són suficients, que crec que sí, perquè el club abordi aquest projecte”
“L'oportunitat i el mèrit no tenen discussió. Però l'esforç ha de ser solidari, sindicat”

El calendari postelectoral podria ser un entrebanc

Les eleccions municipals del 24 de maig i tot el que penja de la cita electoral poden interferir en la inscripció de l'Spar en l'Eurolliga, sobretot si no s'ha arribat a un acord abans de les eleccions i consensuat entre les diferents forces polítiques per blindar-lo davant un hipotètic canvi de majories en l'Ajuntament i també en la Diputació. La constitució dels plens municipals serà el 13 de juny i a partir d'aquesta data –si el resultat electoral hi obliga– s'establiran negociacions per construir una majoria de govern o trobar els suports per a un govern en minoria. En qualsevol cas, una o dues setmanes més. El ple de constitució de la Diputació no pot ser, per llei, abans que s'hagin resolt tots els recursos a la junta electoral, i el termini s'acaba el 26 de juny. Per tant, difícilment la Diputació quedarà constituïda abans de final de juny i no serà operativa fins ben entrat el juliol. L'any passat calia pagar uns 27.000 euros abans del 23 de juny, i ara no serà gaire diferent.

La final té una contrapartida econòmica

La cara B de l'èxit esportiu de l'Spar Citylift Girona té un caràcter econòmic. I és que disputar la final implicarà un sobrecost no previst en el pressupost d'aquesta temporada, que caldrà compensar d'alguna manera en un club que sempre va justíssim de tresoreria pels endarreriments en l'arribada dels ingressos previstos, tot i que acaba complint els compromisos. L'Uni, com en anys anteriors, va aprovar un pressupost que preveia arribar fins a les semifinals de la Lliga Femenina i, per tant, totes les despeses derivades de la final no s'hi tenien en compte. És a dir, ni els bitllets d'avió del desplaçament (que podrien ser dos) a Salamanca, ni hotels ni altres despeses. Tampoc no s'hi comptaven els dies extres treballats per les jugadores que ho tenen estipulat així en el contracte. I encara menys els bonus o primes que aquests mateixos contractes preveuen en cas de disputar la final o –encara amb imports superiors– en cas de guanyar la lliga.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)