Una meravellosa història d'amics
Hi haurà un abans i un després del títol de lliga de l'Spar Citylift Girona, un projecte amateur que va néixer l'any 2005
Des que va pujar a Lliga Femenina ha estat sempre el millor equip català
En una dècada l'Uni ha estat capaç d'assaltar l'ordre establert
El club ha viscut
un canvi de mentalitat a partir de l'èxit esportiu
L'acceleració que ha viscut aquesta temporada l'Uni Girona, culminada amb el títol de lliga i l'obtenció d'una plaça per a la pròxima Eurolliga, ha sacsejat la curta història d'un club que es va crear a Girona per evitar la diàspora del talent format en el bàsquet de base de la ciutat i de la demarcació. L'Uni també ha fet caure la jerarquia del bàsquet femení a escala estatal. Semblava impossible que cap títol –i menys, la lliga– anés a parar a mans d'un modest. En aquest sentit, la fita de l'Spar evoca aquell títol ACB que va guanyar el Manresa. Dos equips formats per voluntats comunes, soldades i, ves per on, liderats des de la mateixa posició per dos bases (Joan Creus i Noemí Jordana) de categoria, caràcter i professionalitat.
Hi haurà un abans i un després d'aquesta lliga. La de l'Uni és la meravellosa història d'un modest i il·lusionat club d'amics, gairebé familiar, que ha assaltat l'ordre establert en l'elit. El club continua treballant la seva base –ha situat equips en finals a quatre catalanes en vuit dels nou últims anys, i en sis ha disputat campionats d'Espanya–, però aquest any ha experimentat un canvi de mentalitat. Ha competit, ha guanyat i ha fet un salt d'autoestima impulsat des del parquet i que s'ha de consolidar –tant si es juga l'Eurolliga com si no– adoptant una mínima estructura professional en la gestió del club.
Un curs impecable
Aquesta temporada, tot ha sortit rodó. Des de l'encert en la tria de les jugadores i la bona disposició que han tingut per sumar –sobretot en el tram final– fins a la influència dels entrenadors. El club està molt agraït a Ramon Jordana. Tant pel dia que va decidir fitxar com pel que va resoldre marxar. Va dotar la plantilla d'un gran caràcter competitiu. I Roberto Íñiguez, amb el seu currículum en el Ros Casares 2011/12 –potser el millor equip femení de la història– i a Turquia, ha intervingut amb tacte, a temps de reconduir l'equip i encarrilar-lo cap a la glòria.
Dècada prodigiosa
El club el van crear el 2005 –al juny farà deu anys– el CE Santa Eugènia de Ter i el Vedruna i, a més de crear ràpidament una estructura de base, va aprofitar una plaça de copa Catalunya per fer-hi jugar un sènior. L'ascens a la Lliga Femenina 2 va arribar a la primera i el president, Llorenç Biargé –en un excés d'optimisme per uns i una profecia visionària per d'altres– va pronosticar que la Lliga Femenina seria una realitat. En temps de patrocini immobiliari potent, la màxima categoria va ser una realitat el 17 de maig del 2009, a Badajoz. En aquell equip que ja dirigia una tal Marta Xargay (18 anys) ja hi eren Anna Carbó i Eva Bou, les úniques que es mantenen a l'equip.
Sempre entre els millors
Anna Caula és l'entrenadora que ha marcat el creixement d'un club que funciona com una petita empresa familiar en què tothom s'arromanga a fer de tot. L'entrenadora gironina s'ha guanyat un prestigi com a gestora de grups que li ha servit perquè la FEB li hagi confiat diverses seleccions de formació. Amb Caula l'equip sempre va ser el millor català, no va baixar mai del cinquè lloc (2009/10, 2010/11 i 2013/14) però també té dos tercers llocs (2011/12 i 2012/13) impossibles de millorar, rere la millor versió de l'Avenida i el Rivas. Aquestes mateixes temporades l'equip va jugar la copa.
Econòmicament el club fa el que pot. No competeix amb els grans –de fet, ara de gran només n'hi ha un– en pressupost, però aquesta curs ho ha fet a la pista. I ha guanyat quatre partits a l'Avenida, tot un equip d'Eurolliga.
No ha estat aliè a tot això l'encert en els fitxatges. Chambers, Ibekwe i Kuktiene estaven contrastades, però amb Gidden, el director esportiu Pere Puig l'ha clavat, com en anys anteriors ho va fer amb Toch Sarr, Angelica Robinson o Cierra Bravard, que van debutar en la LLF a Girona. I els errors, que també n'hi ha, s'han rectificat a temps.
EN XIFRES
Les renovacions, la cara B del títol de lliga
En un escenari ideal, la direcció esportiva de l'Spar que encapçala Pere Puig (foto) renovaria el gruix de la plantilla, però justament la consecució del títol fa que la realitat s'allunyi més de l'escenari ideal. Començant per l'entrenador, Roberto Íñiguez. Ofertes econòmicament superiors no n'hi faltaran, però el projecte esportiu i la qualitat de vida també són aspectes que valora el tècnic vitorià, que ja ha viscut sota molta pressió a Turquia. En tot cas, jugar l'Eurolliga seria un argument de pes, i aquest és un extrem que s'ha de decidir en menys d'un mes perquè a finals de maig s'han de fer els primers pagaments.
Des de fa alguns dies, l'Uni s'ha anat posant en contacte amb els representants de la plantilla per fer-los saber les intencions que té per a la temporada vinent. Poques respostes hi ha. La majoria d'agents han estat callats mentre no s'ha resolt la lliga, conscients que les ofertes gironines no podran ser substancioses, donen allargues mentre esperen si n'apareix una altra de més potent. Novament l'expectativa de jugar o no l'Eurolliga es torna a fer present. De moment, Chambers, Ibekwe i Babkina provaran en la WNBA. En tot cas, el desig del club és que el projecte esportiu 2015/16 de l'Spar giri novament al voltant de Noemí Jordana, tot i que l'any espectacular de la base osonenca podria fer obrir els ulls a altres clubs.
Notícies relacionades
Publicat a
Notícies
Dissabte,27 abril 2024