Tot rodó

Si els inicis marquen, el de l'Spar i la seva afició van excel·lir en la posada en escena. –rebot d'atac, concentració, defensa per forçar pèrdues al rival. Tot un repertori ja conegut però novament insuperable per l'Avenida. El seu tècnic va prendre la iniciativa situant la tiradora Leonor Rodríguez i Vanessa Ble en el cinc inicial enlloc de Ferrari i Rezan, però sense variar l'estructura de tres petites. I, per descomptat, es va deixar la zona a Salamanca. Però tampoc. Era la bateria exterior la que sostenia l'Avenida. L'orgull de Marta Xargay, la verticalitat de Marta Fernández i el talent de Leonor. Però Xargay –defensava Ibekwe, que sovint pujava la pilota per alliberar Jordana de la pressió– va cometre dos errors que van ser dues faltes, Fernández es va anar diluint a cop de safata fallada i reclamació posterior i Leonor és més de futur que de present.

Amb 17-11, Miranda va demanar temps mort i va asseure Xargay. No hi va perdre gaire (22-16 al primer descans) però l'Avenida ja ensenyava vies d'aigua en el balanç defensiu i en la línia de fons.

Roberto Íñiguez va ensumar problemes amb les rotacions (24-22) però ho va solucionar amb un temps mort. La solució en atac va ser Ibekwe jugant de fora cap a dins. En defensa, tenint cura del balanç n'hi va haver prou per portar el rival a situacions forçades, que van fallar de manera impròpia.. Safates, contraatacs de 2 contra 1, mals balanços... tot rodó, mentre Gidden –imprescindible contra l'Avenida– descansava uns bons quatre minuts i tornava a la pista amb 32-25 per tiranitzar un cop més la pintura. Amb ella en pista, rebot que hi havia, rebot que tocava. I marxava Marta Xargay, i l'Avenida encaixava un 9-0 final. Ningú volia que arribés la mitja part (41-28).

Esparracant sense fi

L'Avenida va sortir del vestidor amb una marxa més, però era insuficient perquè Rezan no havia baixat de l'autocar i Robinson continuava defugint el cos a cos. La pintura era gironina, la força de Gidden ho aclaparava tot (50-34) arrencant la pilota de les mans de les rivals, mentre a fora Jordana, Chambers, Ibekwe i Carbó seguien al peu de la lletra el pla.

Com a Salamanca, va arribar el +21 (55-34, a 3:08). Amb un registre totalment diferent, des del joc interior i no des del triple. I va arribar la zona de Miranda, aquest cop una 1-3-1 que el tècnic castellà va mantenir molts minuts creient que era útil quan l'únic que impedia l'Spar augmentar l'avantatge era el seu desencert de lluny. Després de quatre errors, però, va arribar el triple de Babkina (58-37). I Fontajau, fent l'onada.

Quan Marta Xargay va ser eliminada havien passat quatre minuts de l'últim quart i res no s'havia mogut (60-42). Sense desconnectar-se, l'Spar va abaixar el ritme (61-51) i Íñiguez va aturar el partit (Miranda ja s'havia cruspit dos temps morts en el tercer quart). I la tirana de la zona, Vanessa Gidden, va fer tocar de peus a terra l'Avenida clavant-li un tap a Marta Fernández que, desesperada, va rebre una tècnica. El triple de Kuktienen –quina final la seva– i el bàsquet de Gidden van segellar un triomf que sempre va estar molt lluny de perillar. Un títol que hauria de canviar el destí del bàsquet femení gironí. L'últim servei a la causa el va fer Ibekwe fent una falta a 13 segons del final perquè Íñiguez acabés el partit amb Anna Jòdar, Èlia Ros, Eva Bou, Iho López i la nigeriana, la MVP de la lliga i, en dura competència amb Jordana i Gidden, probablement de la final (si n'hi hagués).