Feia temps, massa, que Fontajau no vibrava amb el bàsquet com ho va fer ahir. L'Spar Citylift tenia una oportunitat històrica –qui sap si única– per coronar-se campió de Lliga Femenina i la societat gironina, a tots els nivells, no hi volia faltar. Tant és així que, a mitja part i veient que la gentada que s'aglutinava a les escales i al perímetre del pavelló, hi havia qui lamentava no haver desplegat la grada retràctil, amb capacitat per unes 800 localitats més.

L'atzarosa idoneïtat del partit en una festivitat tan assenyalada i la bona elecció de l'hora van facilitar un caliu com els d'abans, amb moltíssima canalla. Alguns mai havien viscut una experiència similar. Ni tant sols havien nascut o eren nadons quan l'Akasvayu va tocar el cel l'abril del 2007, amb el títol de la copa FIBA amb Pesic a la banqueta i Marc Gasol sobre el parquet. Les seves ganes de gresca es van unir amb la passió dels nostàlgics i van crear un clima propici –es van repartir 3.000 senyeres pel pavelló per esperonar l'equip–, que el grup va canalitzar positivament, sense que li creés una sobreexcitació verinosa. Al segon quart, i veient que tot anava sobre rodes, l'onada va fer acte de presència a les grades i, a partir de llavors, va irrompre-hi cíclicament. A mesura que cristal·litzava en realitat el que fa set mesos semblava una utopia, els aficionats, els fidels i els ocasionals, s'anaven posant drets per retre tribut a l'equip. I van cremar-se els últims segons.

L'eufòria consumia cada racó de Fontajau. Abraçades, crits, gestos de bogeria i d'incredulitat a parts iguals, i alegria. Molta alegria en les persones –algunes de conegudes; d'altres de més anònimes– que han picat molta pedra per arribar fins al cel. Un cel exemplificat amb la munió de fotògrafs que estaven sobre el parquet i ruixat amb el cava de la victòria, el de les grans fites. Que mai havia aparegut en cap de les Lligues catalanes assolides. L'evidència posa de manifest que la criatura s'ha fet gran i que, per créixer, no només calen ajudes de patrocinadors o institucionals, sinó que també cal constatar si la ciutat i la demarcació té ganes d'acompanyar l'equip i el club. Que no sigui un èxit puntual, sinó l'inici d'una meravellosa aventura depèn de tots. No només dels actors principals.