El rebot d'atac

El pòsit del primer partit deixava clar que el joc interior era un argument a témer. Entre Rezan, Ble i Robinson, havien acabat amb 35 punts i 12 rebots en atac. La sagnia del rebot, amb la possibilitat de tenir segones opcions, no va canviar d'entrada, però la defensa gironina estava molt atenta als 2x1 al pal baix per evitar que cap de les pivots generés joc o punts. I ho va assolir amb activitat i desig i, a l'altre costat, l'Spar sabia treure avantatges de les badades, guanyant la línia de fons o en pilotes doblades. Gidden i Ibekwe, inspirades també en tir de mitja distància, ho van aprofitar de manera contínua.

La superioritat gironina va accentuar-se a partir del tercer quart. Tant és així que, en la resta del partit, tant sols va concedir tres rebots d'atac més i les pivots només anotarien 2 punts en els últims 18:20. Robinson fins i tot va anar a buscar-se la vida en tirs de sis metres o més enllà. I sense punts de dins ni encert de fora, l'Avenida va entregar-se. Rendit a l'evidència.