VALLADOLID26

BORDILS25

“Avui ha sortit creu.” Ho deia Pau Campos amb referència al tercer partit del Bordils que aquesta temporada es decideix en els últims segons. L'equip gironí havia tret petroli en els dos primers. En la segona jornada, a casa contra el Barakaldo, va aconseguir el gol de la victòria mig minut abans del final (28-27) i va defensar amb solvència l'última jugada dels visitants. La setmana següent, a la pista de La Roca, va esgarrapar un valuós empat (28-28) que li va donar el primer punt a fora. Ahir, però, no va poder continuar la tendència i va acabar perdent per només un gol contra l'Atlético Valladolid (26-25) després de disposar d'un últim llançament de falta que Nonó no va poder fer entrar entre els tres pals quan el temps ja s'havia esgotat.

La d'ahir va ser la primera derrota a casa del Bordils, contra un equip amb molts exjugadors de l'Asobal, entre els quals hi havia l'exblaugrana i campió del món Fernando Hernández (cinc gols). I és que el rival era l'equip refundat del Balonmano Valladolid, un històric de la màxima categoria de l'handbol espanyol que no va poder fer front als deutes que arrossegava.

El Bordils va aguantar bé la sortida dels visitants. El Valladolid va tenir el domini inicial, si bé els homes de Pau Campos no deixaven que els avantatges fossin de més d'un gol. De fet, va ser el Bordils el que, per mitjà de Nonó i Ferrer, va aconseguir la primera diferència de dos (7-5, 11'). El Valladolid, però, no cedia i va saber conservar la igualtat en el marcador. I hauria pogut arribar al descans amb avantatge sense la intervenció providencial de González, que va substituir Coma en els darrers minuts del primer temps. Amb el Bordils encallat en atac –8 minuts sense gols de jugada entre la primera i la segona part–, el seu porter va fer grans aturades de mèrit, però sobretot es va lluir quan, amb empat a 11 (23'), va aturar quatre pilotes en una mateixa jugada del Valladolid, inclòs un penal al mateix Hernández. El Bordils salvava els mobles (13-13 en el descans), però allò només era un avís. El seu atac, fora d'una breu ratxa amb gols de Combis i Nonó (2), continuava sense funcionar, i això ho aprofitava el Valladolid per obrir un primer forat important (16-21, 43').

La capacitat de patiment del Bordils, però, és de sobres coneguda. Potser l'atac no rutllava, però els de Pau Campos no es van enfonsar. Amb una actitud irreprotxable –i amb el pavelló al nivell màxim de decibels després d'algunes decisions polèmiques dels àrbitres que van encendre els aficionats–, es van situar a un amb gol de Nonó (25-26, 59'). González aturava el contraatac visitant i el Bordils disposava de 20 segons per a una última jugada. Xicu Reixach, des del racó esquerre, ho va provar. Gutiérrez, extraordinari sota els tres pals, va rebutjar el xut, però Combis, que havia sortit com a porter jugador, va arreplegar el rebot i va rebre falta. Nonó va poder superar la barrera del Valladolid, però no el seu porter cubà.