ALBERT SEGURA
EXJUGADOR DEL MARFIL SANTA COLOMA
‘M'hauria agradat acabar la carrera al Marfil'
“Tancar l'etapa guanyant la copa del Rei hauria estat preciós”
“M'hauria agradat que el comunicat del meu adéu hagués arribat abans que els rumors, però mai no tindré una paraula negativa per al Marfil”
Com molts futbolistes de la base, Albert Segura (Badalona, 3 d'agost del 1987) volia acabar la carrera esportiva al club de la seva vida, el Marfil Santa Coloma. Però les coses no han anat com somniava aquell jove jugador que, amb dotze anys, va entrar a formar part de l'entitat colomenca i que, després de deu temporades al primer equip, ja no tornarà a vestir els colors del Marfil. Segura haurà de buscar-se la vida després que el club hagi decidit no renovar-li el contracte, que acaba el 30 de juny.
M'imagino que no és fàcil deixar el club on ha jugat des dels dotze anys...
Gens. Per desgràcia, el contracte se m'acabava i no han volgut renovar-me'l.
El seu adéu l'ha gestionat bé el club?
Fins fa uns dies el club no s'havia comunicat amb mi. L'entorn parlava molt que jo no continuaria i ja me'n vaig anar fent una idea. Fa uns dies vaig anar a parlar amb el president i llavors m'ho va comunicar.
Està dolgut?
El comiat va ser dur. El Vicenç em coneix des dels dotze anys i sé que per a ell no és fàcil. Em podria queixar de no haver-m'ho dit abans, però mai no tindré una paraula negativa per al Marfil.
Li queda una espineta clavada després de tots aquests anys?
M'hauria agradat guanyar la final de la copa del Rei i marxar havent guanyat un títol que mai no ha guanyat el club. Va ser un premi arribar-hi, però m'hauria encantat guanyar-la. També m'hauria agradat retirar-me aquí. Era la meva il·lusió als dotze anys i ho seguia sent fins fa uns dies.
N'està satisfet del curs?
La temporada és molt dolenta. Arribar a la final de la copa del Rei ho arregla una mica. Però tots coincidim que hauríem d'haver fet molt més. Com a mínim, estar entre els vuit primers i jugar el play-off.
I ara què li toca?
M'agradaria jugar en algun club de la lliga espanyola, però no tinc res clar. És la primera vegada que marxo de casa després d'estar des dels dotze anys al mateix club. Torno a tenir il·lusió per entrar en un projecte nou. Em sento com si tornés a tenir disset anys.
Havia perdut les ganes en els últims anys?
La darrera temporada ha estat molt estranya. He jugat menys minuts del que m'imaginava, el feeling amb el mister (Xavi Passarrius) no ha estat el mateix... Tot ha estat una mica més complicat.
Amb què es queda d'aquests deu anys?
Em quedo amb l'ascens a primera del 2008. És el millor que he viscut. Recordo que el pavelló estava a rebentar i Santa Coloma ho va celebrar molt. Havíem passat anys molt durs a la categoria de plata.
Amb Padú a la banqueta.
Era un entrenador molt disciplinat. Et feia treballar com ningú i tàcticament era molt bo. Era espectacular. Vaig aprendre molt amb ell.
Aleshores ja hi jugava en Rubén, l'actual capità de l'equip.
Per sobre de tot, en Rubén és un amic. Fa deu anys que estem junts a la plantilla i compartim habitació sempre. Hem viscut moltes coses junts.
Exemples per als més petits.
He passat per gairebé tots els equips de la base i els nanos joves veuen que ells també poden aconseguir-ho. El Marfil és una gran família.
Des dels disset anys, ha canviat molt sobre el parquet?
Abans era bo en el driblatge i el desequilibri. Amb el Xavi he agafat un rol més defensiu que, veient com ha anat tot, m'ha perjudicat.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Divendres,26 abril 2024