El Barça va rebre el premi a la persistència, ja pot lluir la seva novena copa d'Europa a les vitrines i engrandeix la seva llegenda com a gran dominador de l'handbol continental. Cinc participacions en la final a quatre de Colònia de sis edicions bé valia una segona corona contra el Veszprém, que arribava a la cita decisiva per primera vegada. Com el 2011 contra el Ciudad Real, la segona final a la ciutat de l'estat federal del Rin del Nord-Westfàlia sense participació alemanya es va tenyir de blaugrana. El conjunt hongarès, comandat pel gegantí excapità Laszlo Nagy, va ser un rival molt digne, però va acabar fos i rendit a l'evidència davant els millors arguments de l'equip català, que, més enllà d'una enorme feina col·lectiva, va tornar a tenir dos grans referents, Daniel Saric, sota els pals, i Nikola Karabatic, escollit jugador més valuós de la fase final. En tot cas, ahir va ser un èxit col·lectiu, de l'eficàcia i la velocitat dels extrems com Tomàs i Sigurdsson; de la feina incansable dels pivots, Sorhaindo i Noddesbo; de la tasca més fosca d'un dels millors defensors del món, Viran Morros; de la clarividència en la direcció del joc d'Entrerríos i Sarmiento, i de Gurbindo, que ahir es va haver de multiplicar en diverses tasques per les lesions de Rutenka i de Lazarov, que va notar una punxada al bessó de la cama esquerra en la segona jugada del partit. I de tota la plantilla i del cos tècnic, que va començar a treballar de valent amb aquest gran objectiu, rumb cap a Colònia, des del mes de setembre.

En la primera part, el Barça va marcar el ritme de joc a partir de la fèrria defensa 6-0 i de la porteria, i també amb una efectivitat impressionant en les accions ofensives. Un primer parcial de 3-0 (4-2) va donar el comandament al conjunt blaugrana, que ja no va abandonar en tot el partit. El duel va prendre un to eminentment defensiu i qualsevol detall podia decantar la balança cap a un costat o cap a l'altre. L'equip de Xavi Pascual evidenciava més recursos ofensius, mentre que per al Veszprém eren els jugadors de primera línia, l'exblaugrana Laszlo Nagy (4) i el canoner Momir Ilic (3), els que suportaven el pes atacant. Amb aquest panorama, la porteria havia d'adquirir gran part del protagonisme i aquí Daniel Saric (8 aturades i 44%) va guanyar clarament la partida tant a Mirko Alilovic (1) com a Roland Mikler (2), que es van repartir els minuts de la primera meitat. Sigurdsson, que aspirava al seu primer títol en la seva cinquena final en quatre equips diferents, va fer un primer avís de les ambicions blaugrana (9-6). El Veszprém aguantava el cop gràcies als llançaments del gran capità. La dinàmica, però, era catalana i tres gols consecutius de Nikola Karabatic van segellar una primera meitat blaugrana (14-10).

En el segon acte, després d'uns primers minuts de domini del Barça, el Veszprém va reaccionar gràcies al lideratge d'un incansable Nagy i la tornada d'Alilovic sota els pals (19-17). L'equip de Pascual va tenir uns moments d'ofuscació, però un contraatac de Sigurdsson va tallar la sequera de 7 minuts sense anotar i va reobrir el camí de la victòria. Chema Rodríguez, el director de joc hongarès, tenia rampes i el Veszprém començava a donar símptomes d'esgotament. Karabatic va ampliar la diferència a 6 gols (24-18) i al Lanxess Arena ja s'intuïa la festa blaugrana. Noddesbo, des del pivot, i Tomàs, en l'última acció, hi van posar la sentència, van rubricar la novena copa d'Europa i van desfermar l'eufòria catalana. Després del repartiment de guardons, Pasqui i Tomàs van dedicar unes sentides i emocionades paraules als 700 aficionats desplaçats a Colònia.

kiel26

kielce28