El 30 de juliol passat vaig escriure en aquest mateix diari un article que vaig titular “Fe en Luis Enrique” en el qual posava en dubte que la plantilla confeccionada per a la temporada 2014/15 millorés la de l'any passat. Quasi cinc mesos després, gairebé podria reproduir íntegrament aquell article, ja que la plantilla que el president i la direcció esportiva van posar a disposició de l'entrenador a l'estiu em segueix generant molt dubtes.

En general, i com primera conclusió de conjunt, els fitxatges fets estan tenint de moment un rendiment més aviat discret i aquella cançoneta de la “remodelació profunda” que el candidat Bartomeu va anar repetint ha resultat ser una altra de les seves invencions. Les circumstàncies de la porteria –renúncia de Víctor Valdés i jubilació de Pinto– obligaven a fer canvis. Potser per aquesta obligació, semblava que seria la patata calenta més important per a Luis Enrique, però afortunadament, tant Claudio Bravo com Ter Stegen han resultat ser un gran encert i la confirmació que Zubizarreta, de porters, en sap. A la línia defensiva, Mathieu ha aportat més presència en el joc aeri i certa contundència per corregir, per la qual cosa el seu rendiment pot ser qualificat d'acceptable. De Vermaelen encara estem esperant un comunicat oficial per part del Barça que ens aclareixi si és cert o no que els metges del club van recomanar no fitxar-lo i, en tot cas, pagar 15 milions per un jugador que el 2015 quedava lliure i que la primera temporada se la passa lesionat és un veritable escàndol. Respecte a l'estrany fitxatge de Douglas, no menys escandalós és fitxar un jugador que, en els dos partits jugats, ja ha evidenciat que el seu nivell futbolístic està molt lluny del que cal exigir a un jugador del Barça. Al mig del camp, Rakitic i Rafinha no acaben de donar el rendiment que se n'esperava, malgrat que confio plenament en tots dos. Una altra cosa és si s'acabaran convertint en jugadors decisius per a l'equip o, simplement, parlem de dos bons jugadors i prou. A la davantera, Luis Suárez no ofereix dubtes, malgrat que està encara en procés d'adaptació per encaixar en l'engranatge de l'equip i trobar el seu espai compatible amb el de les altres estrelles del vestidor.

En l'aspecte institucional, el club ha perdut pes en totes les institucions, tant nacionals com internacionals. Com darrerament hem pogut comprovar, seguim patint una evident manca de lideratge i tothom s'atreveix a enfrontar-se amb el Barça sense cap resposta contundent per part del club. En aquest aspecte, la comunicació del club és nul·la, i això que fa mesos que tenim un flamant vicepresident de comunicació.

Pel que fa a la junta directiva, tot segueix igual. El president i un parell de vicepresidents dirigeixen el club, i la resta de directius segueixen l'actualitat del Barça com la resta de socis, a través de la premsa. Amb aquest panorama de dubtes tant esportius com institucionals, el soci comença a estar neguitós i el famós entorn ja pressiona de valent. Per tant, el que toca ara es confiar que Luis Enrique sabrà compactar l'equip, fer-lo més fiable i sòlid, i acabar de definir l'estil de joc que té al cap. En definitiva, estem a les teves mans Lucho!