El president del Barça (i precandidat), Josep Maria Bartomeu, i alguns membres de la seva junta directiva han assenyalat que les properes eleccions per governar el club es faran durant el mes de juliol. Ho sabem perquè ell mateix ha iniciat una gira de visites a mitjans de comunicació i penyes exclusives per explicar el full de ruta de la seva candidatura. Que el president del Barcelona se sotmeti a les preguntes del periodisme és extraordinàriament lloable en un moment en què costa trobar dirigents que donin la cara (el mateix Bartomeu ha estat amagat durant tot el temps de tempestes, amb silencis vergonyosos i comunicats estil Rajoy inclosos). Nosaltres n'estem encantats… tot i que l'evidència que qui parla no és el president, sinó el precandidat Bartomeu fa que altres socis que aspiren al càrrec s'irritin. Diuen que és poc ètic i que la competència és deslleial. Jo repetiré que obrir-se als mitjans de comunicació és un excel·lent costum que permet als socis i seguidors del Barça, en aquest cas, tenir elements per moure's en els debats del dia a dia, tenir informació per formar-se la seva pròpia opinió. Animo tots els aspirants a la presidència a exercitar-ho sense por. I, no cal dir, a tots els membres de qualsevol poder. Sense interessos. Pel fet pur. Utopia, oi?

Diuen Bartomeu i els seus companys de viatge que fer les eleccions al juliol afavorirà els interessos del vestidor, ja que la tranquil·litat de l'entorn amb aspiracions viurà i deixarà viure. Més enllà dels interessos per tancar l'exercici comptable, la teoria és bona tot i que, un altre cop, el que intenta aquesta junta és arribar a final de temporada amb títols a la butxaca que els ajudin a seguir dirigint el club. Algú creu que si les eleccions s'haguessin fet de manera immediata Bartomeu hauria tingut la més mínima opció de guanyar? Però, i si l'equip guanya la Champions, per exemple, podria ser-ne el vencedor? Els estats d'ànim, en futbol, sumen molt. Estem al davant d'una directiva que viu en mans de la pilota i no pas de la seva gestió. En aquest sentit, un ja no sap on és. Per exemple, quan el Barcelona va signar el contracte amb Qatar es va obligar a jugar un partit a l'emirat. S'havia de disputar el proper dia 4 de febrer, però s'ha anul·lat. Per la part esportiva, res a dir, és una evidència que molesta… però s'hauria suspès si no vivíssim en període electoral? La fórmula Qatar no és popular, i tots els rivals de Josep Maria Bartomeu hi faran campanya en contra. Es poden guanyar unes eleccions amb aquesta bandera? És el moment de començar a posar-hi distància? És el primer gest del divorci?

Anem al futbol. Projecte esportiu. Molt important. Tornem-hi: diuen Bartomeu i companyia que les eleccions seran al juliol per no molestar el vestidor. En fi, cadascú sent la pressió de manera diferent, perquè cada situació és particular. Hi ha jugadors que acaben contracte i estan nerviosos; d'altres es plantegen marxar a no ser que la situació canviï; futbolistes i exfutbolistes sopen i pregunten a aspirants sobre el seu futur; precandidats i intermediaris creuen converses i interessos alhora que busquen candidats per substituir Luis Enrique. O algú creu que el tècnic asturià continuarà l'any que ve? El president Bartomeu ho creu. I el precandidat? La resta ho té clar; per a ell depèn, un cop més, de l'èxit de la temporada. Alteren o no el vestidor tots aquests moviments? I el director esportiu? Tothom busca el seu. I Bartomeu? N'està buscant un, com diu, per al que queda de temporada o per a la seva candidatura? De moment, el que havia d'arribar per substituir Zubizarreta encara no hi és. Aquest el busquen (en una comissió sense tècnics) els directius Jordi Mestre, Javier Bordas i Silvio Elías. El seu, el del futur, el busca ell. Per cert, amb Johan Cruyff com a objectiu de totes les candidatures. De totes.

I del Barcelona B i del futbol de base, lamentablement, ara per ara no se n'ocupa ningú. Amb l'equip d'Eusebio en perill després de quatre derrotes seguides i ocupant plaça de descens, diumenge passat va començar el Barça B-Recreativo sense el directiu responsable a la llotja del Mini. Silvio Elias era a la de la Corunya veient Messi i companyia. És més atractiu, és clar. Segur que més endavant s'ompliran la boca del planter i la Masia. Esperem que tots els precandidats tinguin una mica més de sensibilitat i interès. Amb els temps que corren, el futbol de base ha de ser pal de paller del projecte esportiu de futur del Barcelona. I avui està com està.