Sort que Neymar continua amb el somriure ben present! Ni les puntades de peu dels jugadors de l'Atlético de Madrid ni els afers del seu fitxatge pel Barça han pogut minar el seu rendiment. Amb Neymar s'hi pot comptar. El Barça va fer una gran adquisició, és un gran futbolista i aviat serà el número u.

Això, però, no té res a veure amb tot el que s'està batallant a l'Audiencia Nacional. El nyap de la contractació del brasiler ha portat el Barça, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu a la imputació i això, encara que no hi ha cap sentència condemnatòria, taca la imatge del club i, també, la dels dos darrers presidents. En resum, en la forma i en el fons, un autèntic desastre per al Barcelona, protagonista no fa gaire per la seva glòria esportiva i avui portada a tot el món per temes judicials.

És veritat que no és normal que sense la inspecció de l'Agència Tributària, l'Audiencia Nacional imputés el Barça i Rosell, a més, amb un informe del ministeri fiscal tècnicament tan fluix. Tampoc ho és que el jutge Pablo Ruz esprintés en la decisió de posar Bartomeu contra les cordes després de l'informe del fiscal José Perals. Tant de bo la justícia fos sempre tan ràpida, però dit això, la posada en escena i el contingut de la resposta del president Bartomeu són tan simples que desactiven qualsevol possibilitat de defensa raonable.

L'infantil argument inicial de traslladar tota la culpa al soci Jordi Cases té ara una continuïtat en les mans negres i les conxorxes exteriors que miren de desestabilitzar el club. El vell argument del barcelonisme en èpoques sense èxits. Josep Lluís Núñez se'n va fer un fart: tothom en tenia la culpa excepte ell. Tot ho feia bé però, malauradament, les forces del mal actuaven en contra seu. Per sort per a l'aleshores president en aquells temps no hi havia processos sobiranistes que ajudessin a fer caure el pes de la justícia contra ell. Era habitual el concepte de barrejar idees per menysprear aquells que atacaven la seva gestió i convertir-los automàticament en enemics del Barcelona. Aquesta pràctica, tan coneguda en la política, torna a estar de moda a can Barça. Argument populista per confondre. Victimisme desaforat. De nou, èpoques de fred i calamitats.

Quan ataques els poders de l'Estat estant processat necessites proves que desmuntin les seves raons. Avui Cristóbal Martell i José Ángel González Franco tremolen. Acusar el jutge Ruz de prevaricació no sembla la millor manera d'afrontar la visita de divendres que ve. Quan parles del procés català has de recordar el contingut de totes les darreres reunions de junta aturant l'adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir per por de molestar les autoritats espanyoles. Ara, amb tot perdut, tornem a pujar al carro. Ben tornats. Quan parles del mal que fan els èxits esportius del Barça a Madrid caldria centrar el debat, ja que, de títols, ara no n'hi ha i, en l'època més gloriosa, els atacs eren extraordinàriament més grans. Finalment, quan tu dius que ho has fet tot bé ho has d'haver fet tot bé. I en el cas Neymar, des del primer dia fins a l'últim, el club ha caminat per terrenys pantanosos. I, en aquests casos, acostumes a quedar-te encallat al fang. Si el mètode va ser impecable, per què no es va utilitzar el mateix per fitxar Luis Suárez? Queda clar, oi?

Dir que tot el que està passant és perquè Neymar va escollir el Barça en comptes del Real Madrid posa en entredit la intel·ligència de l'ésser humà. Que no estan contents, és evident. Que hi ha ombres, segur… tot i que moltes provocades pels gols en pròpia porteria. La junta més votada de la història s'ha fet un fart de rematar contra la seva porteria i, a més, ha tingut un altíssim percentatge realitzador. Un autodesastre.

El cas Neymar segueix endavant. S'acaba de tancar amb derrota el cas FIFA-la Masia. El cas demanda de responsabilitat contra Laporta i la seva junta ja està a l'Audiència Provincial després que el Barça perdés en primera instància. Segueixen als jutjats els casos dels avals, el d'MCM, el d'Albert Puig, el dels pares dels nens que van marxar a jugar a Anglaterra i el d'espionatge. Judicialització difícil d'explicar, ja que és impossible trobar arguments per posar-hi pel mig el Real Madrid, l'Estat espanyol, l'estelada i la resta d'expedients X que alteren el club. La gestió de Rosell i Bartomeu té tantes ombres que es fa difícil pujar al carro del populisme i aixecar la bandera de la gestió perfecta. De veritat que costa.