Web clàssic
Recorda'm
El president de la UEFA no para d’amenaçar a tort i dret els clubs que han tingut la gosadia de plantar-li cara amb el projecte de la Superlliga. Tampoc no para de parlar de valors i d’igualtat en...
Els jugadors del Madrid són els primers que pensen en clau Superlliga. Van guanyar el Barça i ja es pensen que son campions.
El Barça ha jugat sense públic al Palau i ara li tocarà anar a la pista del Zenit a enfrontar-se al rival i també a milers de russos a les grades.
A mesura que passen els dies va sent més evident que la Superlliga, el que queda d’aquest model o el que l’hagi de substituir, acabarà sent una realitat, sigui sota el paraigües de la UEFA –que...
Tots els jugadors que critiquen la Superlliga ja saben què han de fer, abaixar-se el sou per fer el futbol més sostenible.
El canvi en la presidència del Barça ha servit perquè de moment el club no sigui objecte de les ires del president de la UEFA Aleksandr Ceferin. De moment. Perquè si bé és cert que va ser Bartomeu...
Tothom la posa com exemple però la major part dels propietaris són qualsevol cosa menys defensors d’això que en diem ara “valors”.
se’ls veu cofois, a Ceferin, a Tebas, als clubs que no estaven en la Superlliga, als federatius, als gestors de les lligues, als jugadors, entrenadors, aficionats... Fins i tot a Boris John son. Ho han...
La creació d’una Superlliga europea de futbol és irreversible. Dotze equips de les lligues espanyola, anglesa i italiana van anunciar diumenge 18 d’abril la decisió d’abandonar la Lliga de Campions...
El Castor de Florentino ja ha va provocar uns quants terratrèmols i la va haver de desmuntar. Això sí, amb els diners de tots. Veurem ara.
Ni la Superlliga matarà el futbol com sostenen la UEFA, lligues estatals, la majoria de clubs i diversos governs, ni en serà la salvació com argumenta Florentino Pérez. El futbol és un esport centenari...
Espanya es trenca. Sense el futbol ja només queden els toros, la Guardia Civil i la cabra de la legió. Un drama.
El sol fet que, contraprogramant la presentació de la nova Champions, hores abans s’hagi donat oficialitat a la Superlliga és motiu suficient per pensar que la cosa va de veres i que no hi ha marxa...
Primer no servia ni per posar els cons i ara estem a punt de donar-li la gestió de la pandèmia. Els catalans som així.
Ara ja es pot proclamar als quatre vents el que s’havia d’admetre xiuxiuejant: hi havia una diferència abismal entre guanyar la copa o caure en la final contra l’Athletic. No és moment de descriure...
Laporta devia pensar Felip no ens donis la copa sinó la contrasenya del compte familiar a Ginebra que fitxem Haaland i Mbappé en un tres i no res.
D’aquí a unes hores sabrem si el Barça suma el primer títol de la temporada. El primer de quatre possibles, dels quals dos ja s’han escapat. Els que ja no són possibles són el menys rellevant...
Nervis per una final de Copa quan a l’època de Guardiola molestaven. Aquest és el pla d’un dissabte primaveral amb complex tardorenc on el barcelonisme recupera l’alegria de les petites fites mentre...
Per sort la final d’avui no la juga el PNB contra la “coalició” del nostre govern. Fins i tot l’àrbitre pujaria a rematar els córners de l’Athletic.
Creixen els dubtes amb els Jocs de Tòquio però al COI sempre li quedarà el pla B olímpic: “un relaxing café con leche in Plaza Mayor”.
Pàgina 102 de 300
