A ningú no se li escapa que l'esport català és un referent al món. Tant pels èxits individuals i d'equip com pels milers de clubs, federats, instal·lacions i, sobretot, esportistes, professionals o amateurs, que cada cap de setmana donen vida al país amb la seva activitat i omplen el país de tot tipus d'esports. Però patim una gran mancança: la internacionalització i participació directa de l'esport català al món. Una internacionalització que només serà completa si Catalunya esdevé un estat.

La reivindicació d'un comitè olímpic per a Catalunya no és nova. Va sorgir amb l'ADOC i va tenir el punt àlgid al voltant dels Jocs de Barcelona. Va ser una reivindicació popular i esportiva, volíem comitè olímpic perquè l'esport català i Catalunya tingués presència al món. I ara ha a arribat el moment de fer-ho possible. Ara tenim l'oportunitat i la necessitat d'activar un COC que ha estat massa anys tancat en un calaix. Cal un COC actiu i al servei del país. Cal un COC que ens ajudi a internacionalitzar l'esport català, però, sobretot, un COC que expliqui al món què és Catalunya i per què volem tenir un estat propi.

Cal un COC que aglutini gent i institucions que volen treballar per tenir un país lliure amb més oportunitats. Cal un COC valent, que faci front als atacs que rebrà d'Espanya. Cal un COC que pensi en l'esport del demà, que promogui i participi dels debats sobre com s'ha d'organitzar, quin finançament ha de tenir, quines instal·lacions, la millor normativa esportiva, i que posi les bases d'un esport encara més potent per a la Catalunya del futur.

La missió del COC ara mateix no és preparar una delegació olímpica, sinó preparar el camp perquè això sigui possible. En definitiva, cal un COC que faci costat al Parlament, al govern i a la societat en el procés que estem vivint com a país. No ens en podem quedar al marge, sinó que hem de fer equip i ajudar a aconseguir la victòria. Guanyarem!