Opinió

Si l'actitud no falla, tot és més fàcil

El Barça ha reaccionat a través dels valors col·lectius, que són el millor factor de creixement

Si un paloma no hace verano, quatre partits guanyats no fan una ratxa de victòries, però sí que serveixen per posar una velocitat de creuer innegociable si aspires a guanyar títols. La posada en marxa del Barça el 2017 va ser de dièsel en quasi tots els sentits, però el dia de reflexió que el grup de Luis Enrique es va agafar coincidint amb la gal·la de la FIFA (The best?) va ser una teràpia òbviament eficaç per centrar-se en el que importa de debò i posar l'accent en els detalls que transformen uns grans jugadors en un gran equip. No hi ha miracle que transformi la vulnerabilitat del Barça que perd a San Mamés i empata a Vila-real en la màquina poderosa que en onze dies s'ha cruspit l'Athletic de Valverde i l'expedient X d'Anoeta a banda de golejar Las Palmas (5-0) i l'Eibar (0-4). El que hi ha és una reacció d'equip, de col·lectiu, que no té el poder de fer la porteria rival més gran i la pròpia més petita, però sí que té la virtut d'incrementar el rendiment de tots els jugadors i en alguns casos de fer-los créixer fins al punt de fer oblidar baixes importants, ja siguin per lesió (Iniesta, Busquets), sanció (Mascherano) o decisió tècnica (Piqué, Sergi Roberto, Alba i Neymar). Simplifican-t'ho molt és una qüestió d'actitud, que no té a veure amb les ganes o el compromís, sinó amb els nivells d'intensitat, de concentració i d'implicació en els mecanismes col·lectius. Quan l'actitud no falla, tot és més fàcil, o ho sembla. Hi ha equips que han decidit que la millor manera de frenar el Barça és anar-lo a buscar a dalt, atacar la pilota amb molta intensitat, imposar un ritme molt alt, no deixar pensar, perquè això resta possessió i continuïtat al Barça, l'allunya de la seva zona de confort prop de l'àrea rival i li discuteix el control del joc. Equips com el Celta, el Sevilla, l'Athletic o la Real Sociedad han tret partit d'aquesta estratègia, però si agafem com a exemple les dues visites a Anoeta (amb un mes de diferència) veurem que la diferència entre el KO tècnic de la lliga (1-1) i la victòria en l'anada de la copa (0-1) la van posar els de Luis Enrique, que van ser molt més intensos, més solidaris, van jugar més junts, amb més ajudes, per defensar i atacar, van millorar clarament la pressió alta i van equilibrar la batalla de les pilotes dividides i les segones i terceres jugades. Pensar abans, executar més ràpidament, anticipar-se al rival. En aquest escenari, l'equip pateix molt menys, té més possibilitats de ser ell mateix i el talent ho té més fàcil per marcar la diferència. Sense aquesta actitud, fins i tot l'Eibar hauria estat més rival i les sensacions avui no serien les mateixes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.