Shaquille O'Neal creu que la Terra és plana. No és cap broma, encara que ho sembli. És el que pensaven els oients de l'emissora on en va parlar. Però no. Ho deia seriosament. Com fa uns dies la figura dels Cavaliers, Kyrie Irving. O'Neal diu que hi ha tres maneres de ser manipulat mentalment: “Amb el que llegeixes, amb el que veus i amb el que sents.” Per això ell ha fet la comprovació: “Jo condueixo de costa a costa, de Florida a Califòrnia, i la Terra és refotudament plana per a mi.” I no es creu les imatges dels satèl·lits del planeta blau i rodó: “Podrien ser dibuixades i inventades.” És clar que es pot haver destacat jugant a bàsquet pensant que la Terra és plana. El que és més preocupant, en tot cas, és que avui dia es pot destacar en política amb les mateixes idees.

No sé si el dia que vaig veure debutar Gianluigi Buffon vaig pensar que arribaria a jugar mil partits oficials al màxim nivell. Els complirà avui, si Déu vol, en el partit de la selecció italiana contra Albània. Sí que vaig tenir clar, però, que aquell porter havia vingut per quedar-se en l'elit del futbol. Aquell primer partit a la Serie A va ser el 19 de novembre del 1995, com a porter del Parma en la vista del Milan. Estem parlant dels anys daurats del Parma i de la gran època del Milan, de quan els clubs italians eren els més rics d'Europa. I era ell davant jugadors com Weah, Baggio i Boban. El partit va acabar 0-0. I si els que el vam veure el recordem va ser pel debut d'aquell porter de 17 anys que no va deixar ningú indiferent. Des de llavors, hem assistit a la carrera d'un dels grans futbolistes de la història. I una mostra de la seva grandesa és, més enllà de la seva longevitat i els seus èxits, quan va decidir quedar-se a la Juventus tot i el descens per adulteració de la competició. Li farem una reverència quan vingui al Camp Nou.