Quan veus que una davantera que costa molts milions cada temporada no és capaç de marcar cap gol ni al camp del Màlaga ni al de la Juventus, és que hi ha alguna cosa que no funciona. No serveix de gran cosa que quan el Barça està en ratxa pugui fer una golejada i, en canvi, no n'entri ni un en partits decisius. S'ha volgut, a més, fer quadrar el cercle quan, formant una davantera apta per al contraatac, s'ha volgut combinar amb el joc de domini i pressió a camp contrari, que era un dels trets distintius de l'equip. De vegades s'ha aconseguit en algun partit, però la línia descendent demostra que potser hi ha d'haver un altre camí per sortir-ne. Potser una nova remuntada contra la Juventus ajornaria decisions que com sempre un voldria, en part, que fossin dràstiques, amb aquest instint de foc nou que sempre hi ha amagat en algun racó de la ment del soci. El pronòstic no és fàcil i no pel fet de no ser capaços de marcar tres gols, que en una nit inspirada pot ser possible, sinó perquè no ens en marquin cap com van demostrar les ocasions que la Real Sociedad va tenir al Camp Nou.

Anant als noms propis, tots podem caure en errors. Si un va admirar la capacitat de Rakitic d'ocupar la centralitat atacant del rombe contra el Granada, partit sense Messi, en canvi va deixar clar que no va passar el mateix contra un equip millor com la Juventus. Es va dir que en aquest mateix partit ens van clavar tres gols perquè no hi havia Busquets, i només cal recordar que sí que jugava quan el PSG ens en va fer quatre. També és difícil valorar els pros i els contres d'un jugador com Mathieu, a qui fan injustament culpable del primer gol de la Real quan, en canvi, aporta bon joc de cap en centrades, faltes i córners i és un jugador que, amb alguna pífia, sense entretenir-se tira endavant l'equip. Amb l'esclat italià de Deulofeu, un altre nom, s'ha vist que, a causa primer de la falta d'adaptació i després de la lesió d'Aleix Vidal, com ens hauria anat bé tenir-lo ja aquesta temporada i més en els partits que s'ha jugat amb el 3-4-3.