Vagi per endavant que les compres en propietat de Pablo Piatti i Diego López són un gran encert de l’àrea esportiva de l’Espanyol. Davanter i porter han estat eixos tangencials del bon rendiment de l’equip al llarg de la darrera temporada. Més enllà d’això, el club blanc-i-blau es troba encallat en el mercat pel famós límit salarial que marca la LFP. Això ha lligat de mans i peus el club en el seu afany d’incorporar nous jugadors de cara a la temporada que ve. Però més enllà d’això, cal pensar en quin perfil de futbolista es busca. Veterà i amb experiència i que doni un rendiment immediat però amb l’inconvenient de signar el seu últim gran contracte i sense marge per revalorar-se en el mercat de cara al futur? O bé la tria passa per adquirir futbolistes joves sense tants quilòmetres a les cames i amb els dubtes que pot generar el seu rendiment a mitjà termini, però amb l’afegit important que el seu valor de futur tendeix a créixer amb els rèdits econòmics que això pot donar en forma de traspàs? La qüestió no és superficial i de ben segur que aquest debat està sobre la taula de negociació a l’hora de fer les futures incorporacions que han d’arribar. El perfil de fitxatges també està lligat als objectius marcats per l’entitat. Cal anar a Europa o repetir un vuitè lloc ja és suficient per anar madurant el projecte? Si cal anar a Europa, la tria de futbolistes, i més si és el tècnic qui ha de rendir comptes, és clara: experiència i rendiment immediat. Així va ser el gruix de fitxatges de l’any passat: Diego López, Javi Fuego, Jurado i José Reyes. Tot ells incorporacions que passaven de la trentena. D’aquests, tres seguiran la temporada que ve i s’hi afegirà un altre veterà il·lustre: Sergio García. A més, part dels noms que han sonat en el mercat també tenen un perfil de veterà de solvència contrastada. Aquest és el camí que ha de seguir enguany l’Espanyol o bé ha d’arriscar més amb les noves propostes a la recerca de rèdits futurs? Aquest és el difícil equilibri que ha de buscar l’Espanyol en aquest mercat.