Opinió

Ceballos i Paulinho

Que el Barça mostrés interès per l’andalús és indigne, i el possible fitxatge del brasiler és de medalla o de marxar en globus

Excusin-me, però és que la transcripció ha de ser literal (errades incloses): “Yo me trincaba a la Carbonero sin duda alguna, que se joda Iker que seguro que tiene la picha más corta que el canto de un euro el ioputa.” Aquest és un dels tuits (11/5/2015) de la col·lecció de barbaritats signades per Daniel Ceballos Fernández, entre els quals aquells de contingut delictiu contra els catalans. En aquest cas, la frase amb la qual el senyor Pérez de Castor rep els seus fitxatges il·lusionants sona més lapidària que mai: Ceballos “ha nascut per jugar en el Madrid”. Certament.

Ceballos és un diamant en brut, un jugador de carrer dels qui tenen en la pilota una amiga íntima. Futbolísticament, és un fitxatge claríssim. Ara bé, els seus antecedents personals el descartaven absolutament per jugar en el Barça. En aquest sentit, que mostréssim el més mínim interès per fitxar-lo em sembla una indignitat. Ras i curt. Quan el meu fill petit (11 anys) em va preguntar: “Com pot ser que vulguem un jugador que ha escrit aquestes coses contra els catalans?”, no vaig saber què dir...

A la mateixa pregunta, formulada en entrevistes en alguns mitjans catalans, el meu president, Josep Maria Bartomeu, va respondre textualment: “El Barça prioritza sempre la part esportiva.” Per favor! En aquest cas concret, això és inadmissible. En la vida hi ha unes línies vermelles infranquejables. I em sembla especialment greu que la primera autoritat del Barça –club que precisament dels valors en fem bandera– no sàpiga distingir-les (I a sobre, hem donat l’oportunitat al nen, a qui mai li va passar pel cap de jugar en el Barça, d’utilitzar-nos per esgarrapar més diners del traspàs. Com podem ser tan il·lusos!?)

Que Ceballos era un adolescent quan va escriure allò? I què? Per cert, el 7 d’agost la criatura farà 21 anys i encara no ha demanat perdó... Però quin exemple estem donant?... “Qui m’insulta sempre, no m’ofèn mai”, va escriure Victor Hugo, un escriptor que m’encanta. A mi, cap Ceballos em pot ofendre. En canvi, l’interès per fitxar-lo i l’argument de Bartomeu sí que m’han ofès. Disculpin-me una altra vegada: “Tendria que caer una bonba en la grada y mata a todo los perros catalanes y bizcaino. 25 may 12. Dani Ceballos”...

Paulinho

El possible fitxatge de Paulinho no és un pla B a Verratti. Sorprenentment, el criteri de fitxar dos migcampistes coincideix amb la meva teoria que, per completar la medul·lar, necessitem un mig creatiu (i intens) i un altre de molt potent físicament.

Amb aquests dos perfils incorporats (penso en primeres espases), juntament amb els acreditats Busquets, Rakitic i Iniesta, més Sergi Roberto (de qui confiem que donarà la talla) i, també, amb Rafinha (que ha fet prou mèrits per continuar), tindríem un mig del camp equilibrat i potent. A propòsit, de la resta dels migcampistes en nòmina em sobren tots sense excepció.

Ara bé, que per al perfil de panzer l’aposta sigui José Paulo Bezerra Maciel Júnior, em descol·loca. El brasiler, que el 25 de juliol fa 29 anys, és titular amb el Brasil de Tite, d’acord, però és un inadaptat de la Premier (despatxat pel Hotspur) que competeix a la Xina. Vull creure que els Segura, Fernández, Valverde... tenen claríssim que l’elegit ha de ser Paulinho.

En les actuals circumstàncies, i si finalment arriba, Paulinho haurà de tenir un rendiment immediat. Poca broma. És un fitxatge d’alt risc: si surt bé, el director tècnic es penjarà merescudament una medalla, però si és un bunyol, hauria de sortir en globus...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.