El titular podria semblar antagònic a allò que estem veient aquest estiu: traspassos amb preus no desorbitats, sinó indecents. Les sumes que estan pagant, sobretot els clubs de la Premier League, pels jugadors més desitjats poden quedar en pocs dies en no res si es confirma el pas de Neymar al PSG (220 milions) i l’oferta que ha hauria fet el Madrid pel jove davanter del Mònaco Mbappé (180 milions). Això, sense oblidar que un sol equip, el Manchester City, s’ha gastat ja gairebé 250 milions a reforçar la seva plantilla. Tot plegat és una bogeria que ni la UEFA, amb la seva cada vegada més inútil norma del fair play, financer pot aturar. Feta la llei, feta la trampa.

Amb els diners que es mouen està plenament justificat que els aficionats es qüestionin si èticament s’ha arribat a un punt difícil de justificar. Mentre els clubs es posicionen públicament a favor de la formació dels seus joves futbolistes i també de promoure els valors positius que fomenta l’esport, els seus dirigents –molts amb diners de dubtós origen i de països o poc democràtics o poc desenvolupats–estan en plena cursa per convertir el futbol en un negoci que només pot ser viable si arriben inversions de fora d’Europa. El Barça, per descomptat, no hauria d’entrar en aquest joc, encara que els diners de Qatar s’emportin Neymar i encara que vegi com els seus rivals van pagant centenars de milions teòricament per reforçar-se.