Opinió

La nova Jamaica

El mateix Van Niekerk ha batejat l’equip sud-africà com “la nova Jamaica”

Odessa Swarts és la mare de Wayde van Niekerk. Va ser una atleta de pista i cros que mai va poder competir a escala internacional representant Sud-àfrica. Era el temps de l’apartheid i els atletes negres estaven doblement discriminats. Al seu país no se’ls permetia córrer amb igualtat amb els blancs i tenien competicions separades. I a l’exterior tampoc podien fer-ho perquè tenia prohibida la participació internacional degut a la seva política de segregació racial. A Barcelona 92, Sud-àfrica –vetada des del 1962– va tornar a la normalitat. Amb Nelson Mandela en la cerimònia inaugural i la volta simbòlica després de la final dels 10.000 metres entre l’etíop Derartu Tulu (negre i medalla d’or) i la sud-africana Elena Mayer (blanca i plata). Han passat 25 anys, i aquests dies, a Londres, la primera generació d’atletes sud-africans negres nascuts després de l’apartheid estan demostrant al món que són una potència mundial. Fa dos anys, Sud-àfrica va guanyar tres medalles en el mundial d’atletisme de Pequín (una d’or i dues de bronze). Als Jocs de Rio 2016, en va aconseguir quatre (dues d’or i dues de plata). A Londres ja n’ha guanyat quatre i superarà aquesta xifra (dues d’or i dues de bronze. A l’hora de tancar aquest article encara no s’havia disputat la final dels 200 m). Però encara hi ha una dada més significativa. Sud-àfrica ha liderat aquest estiu el medaller del mundial d’atletisme sub-18 amb onze medalles (cinc d’or, tres de plata i tres de bronze). El mateix Van Niekerk ha batejat l’equip sud-africà com “la nova Jamaica”. Ell i Semenya lideren la generació post-apartheid. Els negres, a Sud-àfrica, però, encara ho tenen més complicat que els blancs. I alguns han trobat en l’atletisme el refugi de la marginalitat. L’or mundial en salt de llargada (Manyonga) va estar enganxat al tik, una droga que causa estralls en la joventut del país. I el bronze en la mateixa prova (Samaai) prové de la pobresa extrema. Vivia en una barraca amb la seva mare i cada dia havia de fer 10 quilòmetres caminant per arribar a la pista d’entrenament.