El risc principal de no guanyar la supercopa, encara que sigui contra el Madrid i amb el dolorós 1-3 del Camp Nou fresc, no és la pèrdua del títol menys rellevant dels quatre que disputarà el Barça. El problema és que la desfeta pugui modificar estratègies, accelerar processos o precipitar decisions que tenien uns temps i que si s’alteren surten més cars o malament.

Més que guanyar la supercopa, el Barça necessita demostrar avui que no és un equip tan allunyat del Madrid, no ser tan desordenat, tan vulnerable. Necessita recuperar una idea de joc i mantenir-la. El futbol del Madrid pot agradar més o menys, però fa un temps –més o menys des que el ritme del club blanc el marca la serenor de Zidane– que el Madrid té una idea, la implanta i la manté independentment de resultats puntuals. El Barça, que també ho feia en el seu cicle guanyador, ha anat perdent la línia tot i que l’esplendor de Messi i el trident ho dissimulaven.

Sense Neymar i encara sense la plantilla definitiva, seria raonable reclamar un punt de paciència abans d’emetre judicis categòrics com els que es van fer diumenge, però és una petició condemnada al fracàs. Aquesta temporada no hi haurà treva. A Valverde li ha tocat conviure amb el moment més baix del mandat de la junta actual i això li representa una pressió afegida des del primer dia. Ja s’ho podia imaginar, però potser no el mes d’agost.