La lliga espanyola se sol promoure com la millor del món, un fet ben discutible en l’àmbit esportiu, tot i que certament té tres dels gegants futbolístics del món, el Real Madrid, el Barça i l’Atlético de Madrid. En molts altres àmbits, però, deixa molt que desitjar. Així, es nega a mirar endavant i adaptar-se als temps moderns amb el videoarbitratge (VAR), que comença a funcionar a ple rendiment en les lligues d’Itàlia i Alemanya. Espanya manté, injustificadament, l’aposta per no emprar la tecnologia deixant en mans dels àrbitres –que tenen sovint dècimes de segon per reaccionar– les decisions sobre totes les jugades, fins i tot les més polèmiques. En el Sevilla-Espanyol de dissabte, el trio arbitral ja va haver de concedir un gol dubtós a l’equip local sense saber amb tota certesa si la pilota havia entrat o no. En la Premier, ja hi ha un sensor que envia un senyal vibratori al canell de l’àrbitre per confirmar si la pilota entra del tot o no.

En aquest sentit, té raó l’entrenador del club blanc-i-blau, Quique Sánchez Flores, quan diu que el futbol espanyol “va tard”. L’àrbitre de l’Athletic-Getafe també es va equivocar no concedint com a gol una rematada de l’equip visitant que va creuar la línia de gol. També es va equivocar l’àrbitre més famós de tots, Mateu Lahoz, en indicar el punt de penal en una falta a mig metre de l’àrea. Amb el VAR, aquests errors s’haurien pogut evitar. A què esperen?