Vivim en una societat molt corporativista, i el món del futbol no n’és cap excepció. I encara menys el submón dels àrbitres. Ho estem veient aquests dies amb la defensa aferrissada que fa el president del comitè tècnic d’àrbitres, Victoriano Sánchez Arminio, del col·legiat Iglesias Villanueva, que no va veure que el xut de Messi, mal rebutjat per Neto, va entrar clarament a la porteria del València. Que els àrbitres, com qualsevol persona, es poden equivocar ho tenim molt clar. Tots ho fem. Iglesias Villanueva i l’assistent que cobria l’atac del Barça en la primera part ho van fer diumenge.

El problema és que ningú ho vulgui reconèixer. O si més no, això sembla. Sánchez Arminio va recórrer al tòpic que els jugadors i els entrenadors també s’equivoquen i no passa res. I tant que passa! Un jugador que erra un gol o que és expulsat es perjudica a ell mateix i al seu equip. Ho paga en el mateix instant que comet l’errada. Els àrbitres s’equivoquen i què els passa? Hem de recordar que Hernández Hernández, que la temporada passada no va veure com una rematada de Luis Suárez entrava a la porteria del Betis, va ser recompensat posteriorment xiulant un Barça-Real Madrid. Tot un càstig, sí senyor! Iglesias Villanueva no va veure que la pilota entrava, però tot l’estadi –jugadors dels dos equips, el públic– li van indicar que era gol. Decidís el que decidís, corria el risc d’equivocar-se, i ell va triar en quin sentit ho volia fer.