El bon paper d’alguns dels menys habituals en el partit de copa del Rei hauria d’haver obert els ulls a l’entrenador de l’Espanyol, que ja sap que té un bon fons d’armari i que pot començar a buscar entre la plantilla aquells retocs que falten per pujar un graó. Tant Sergio García com Granero, Melendo i Dídac Vilà, com a mínim, van deixar en dubte l’hermètica política de rotacions de Quique que, fins ara, ha fet jugar sempre el mateix equip. En aquests moments, guanyar uns quants jugadors més per a la causa pot ajudar el col·lectiu a millorar uns registres que en la lliga són encara pobres.

La classificació per als vuitens de la copa ja és una bona notícia, i més si arriba gràcies a l’aportació de dos jugadors de qualitat i experiència, Granero i Sergio, que han de començar a lluir galons en LaLiga Santander.

Ara toca centrar-se en el partit de diumenge al camp de l’Eibar i gestionar-lo amb seny. Uns quants jugadors que van participar dijous en la copa hauran de tornar a jugar a Ipurua. Cap problema, David López és un toro, pot amb tot; Jurado se sap dosificar i, ara per ara, i sense Leo Baptistão, Gerard i Sergio no tenen competència a dalt, però a partir d’aquí s’han de prendre decisions. Penso que ja ha arribat el moment que Esteban Granero i Sergi Darder formin el doble pivot en espera que David López pugui deixar la posició de central. Al triple pivot amb Fuego, Darder i Jurado li falta equilibri i un pèl de qualitat. L’entrada d’El Pirata aportaria llum i tempo.

En qualsevol cas, la prova de l’Eibar serà important per a uns quants jugadors. Sergio i Granero es juguen la credibilitat de l’entrenador després de marcar contra el Tenerife.

Aquests dos jugadors, que aquest estiu van arribar gairebé el mateix dia, que van ser presentats alhora i que van reactivar la il·lusió de la gent, tenen ara l’oportunitat d’assentar-se a l’equip i ajudar-lo a fer aquell pas endavant que necessita. Granero i Sergio són molt més que actors secundaris en aquest Espanyol.