Opinió

Hegemonia amb perspectiva

El Barça es juga avui seguir viu en la Champions, una competició que només ha guanyat en una de les últimes sis edicions, tot i disposar del millor jugador de la història, Leo Messi. Vist així, pot semblar poc, sí. Si es mira amb més perspectiva, en canvi, n’ha guanyat quatre de les últimes dotze. Gens malament. Per als culers més veterans, gairebé impensable. Passem a la lliga. El Barça, comandat per Messi, va pel camí de la seva setena en deu anys. Una brutalitat, es miri com es miri. I encara podrien ser més si Mateu Lahoz no hagués anul·lat aquell gol legal a l’argentí en el Barça-Atlético de l’última jornada d’ara fa quatre anys, o sense algunes decisions del curs passat, com el gol al camp del Betis que va veure tothom menys qui l’havia de veure. Ara, la copa. Els tres títols consecutius dels blaugrana, que seran un altre cop en la final, per cinquè any seguit, també ho diuen tot.

És clar que la Champions és el títol més desitjat i sovint eclipsa, massa, la resta de competicions. I que les tres que ha guanyat el Madrid en els últims quatre anys han fet molt mal, fins al punt que alguns culers, sigui pel que sigui, han pujat al carro de la caverna per desmerèixer tots els altres títols del Barça. Va passar fa dues temporades, en què no es va valorar com tocava el setè doblet lliga-copa de la història del club. Del tot injust, per no dir una altra cosa. El cas és que el Barça sempre vol tots els títols i avui buscarà classificar-se entre els vuit millors equips d’Europa per onzena temporada consecutiva. Ningú més ho pot dir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.