Opinió

Wanda: un punt i seguit

La gesta del Girona no es pot llegir com una foto fixa, sinó com un punt més d’una línia ascendent d’un procés

La classificació del Girona per als quarts de final de copa després de l’emocionant partit de dimecres al camp de l’Atlético de Madrid (3-3), mereix una anàlisi més enllà del pur resultat i del valor innegable que té com a fita històrica del club. Perquè cal analitzar-ne el context en el qual es produeix i també posar el focus en les derivades que pot generar. Pel que fa al context, em remeto a l’argumentació apuntada a l’article “La fortalesa d’un grup” (L’Esportiu, 04/12/2018), on dibuixava com a pilars principals de la fortalesa de la plantilla l’enriquiment d’un model de joc arrelat i l’stakhanovisme físic i mental que s’ha filtrat en l’ADN del col·lectiu. Sobre aquest segon punt en vam tenir una nova clara demostració al Wanda. S’ha de tenir una mentalitat molt forta com a grup per sobreviure al bell mig del remolí en el qual es va trobar el Girona després de l’1-2, per entomar un 3-2 i per tenir la capacitat per elaborar la jugada de l’empat definitiu (3-3). Sí, es cert que en fases del partit (especialment durant la primera mitja hora) al Girona li va costar molt sortir jugant des de darrere i que no va ajustar amb la precisió necessària la pressió. Però durant el darrer quart d’hora del primer temps i fins al gol de Stuani (1-2, 58’) el Girona va trobar els camins per sortir associant-se des de darrere, amb una aportació descomunal de Valery i Porro. I aquí és on entra en joc el context, per explicar aquestes oscil·lacions durant un mateix partit que s’han produït en més d’una ocasió: el procés d’enriquiment, d’hibridació sobre el sistema heretat de Machín en el qual està treballant Eusebio és laboriós –fet que s’ha accentuat per les lesions– i necessita encara més temps per anar polint desajustos i fases de descompensacions. El mèrit d’Eusebio i la plantilla és que estan afrontant aquesta feina mantenint la competitivitat, assolint resultats i guanyant en versatilitat. Tot això, estan en procés de construcció. Per això, i ara ja parlant de derivades, la gesta del Wanda no es pot llegir com una foto fixa, sinó com un punt més en la línia ascendent d’un procés que, a més, com va dir el mateix Eusebio al final del partit, va rebre un reforç anímic brutal: perquè amb la gestió que va fer el tècnic amb les alineacions de l’eliminatòria, la fortalesa del grup encara s’ha fet més pètria.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)