Opinió

CABÒRIES D'ESTIU

XEVI MASACHS

De l'asfíxia als recursos il·limitats

CAIGUTS DEL CEL.

En temps de vaques magres, molts clubs de futbol estan amb l'aigua al coll. Arreu i en qualsevol categoria, cadascú amb el seu nivell. Però sempre hi ha excepcions. A Màlaga, acostumats a patir, hi ha arribat la llum. De cop i volta, ha aparegut el xeic de Qatar Abdullah Ben Nasser Al-Thani. Un xeic a Màlaga. Altres s'han enamorat de clubs anglesos o han importat estrelles cap a casa seva. Al-Thani se n'ha anat cap a Màlaga. O a Marbella, que és a prop i hi estarà més bé. Ben curiós.

Tot plegat no va néixer per casualitat, sinó per l'interès del president Fernando Sanz de col·locar l'equip a l'aparador. Com a màxim accionista, se'n va anar de gira amb la idea de trobar petrodòlars per invertir en el club, cansat de tanta asfíxia. Va acabar coincidint amb el xeic de Qatar, que, posats a fer, devia pensar que era millor comprar-li directament el club. I per 10,5 milions d'euros (a part d'assumir el deute, d'uns 14 milions) es va convertir en l'accionista majoritari. A l'equip, el vol fer créixer fins a situar-lo entre els conjunts més potents de la lliga espanyola. Ha fitxat l'exentrenador del Porto Jesualdo Ferreira i s'ha gastat ja força diners en fitxatges, tot i que de moment de poc renom.

El xeic, però, no pensa només en el Màlaga, la seva porta d'entrada. També vol controlar i invertir en l'Antequera d'handbol. I no tot s'acaba en l'esport. Es vol involucrar en el sector turístic i de serveis de la costa del Sol i ja s'ha reunit amb l'alcaldessa de Marbella, que, com les altres autoritats polítiques de la zona, l'ha rebut amb els braços oberts. Com caigut del cel. Cada pas que fa és una incògnita, però també una temptació. Els malaguenys estan un pèl perplexos, però il·lusionats. No s'acaben d'explicar per què, però els ha arribat un senyor que no té límits. Com un empresari d'aquells que apareixien amb mil promeses fa uns anys, però a l'engròs, amb diners per al que calgui. Que a la Rosaleda hi ha deficiències? Ja hi han començat a fer reformes. Que hi ha poc aforament a l'estadi? Ja preveuen ampliar-lo. Que una fundació et demana col·laboració aprofitant la disputa d'un amistós de pretemporada? Compres les 2.500 entrades disponibles (segons constava en la mateixa web oficial del club), cedeixes la recaptació a la fundació i tornes a posar a la venda les entrades. Si durarà gaire o no, costa de predir. Però compte amb els petrodòlars, que a la Premier són el pa de cada dia.

MENYS SUPÈRBIA I MÉS «NUMÀNCIES».

Arraconem els xeics i tornem-nos a estrènyer el cinturó. A l'hora de començar un projecte al capdavant d'un club de futbol, no són pocs els gestors que citen l'exemple del Numància per emmirallar-s'hi. Un cas curiós, el d'aquest club de Sòria que es va fer simpàtic i mediàtic amb aquella copa del 1996. Va ser en aquella mateixa època que el Numància va treure el cap per primera vegada a segona A, i ja no s'ha mogut del futbol professional. Arran del primer ascens a primera, es va endeutar, però l'experiència li va servir per saber el que no havia de fer. I a partir d'aquell moment, mai més s'han tornat bojos, ni amb els tres ascensos posteriors a dalt de tot ni quan han baixat. Sempre amb seny. La demostració? Fa cinc anys que el club presenta superàvit. I aquesta setmana ha presumit de rebre la notificació de la LFP i l'AFE que no ha rebut cap denúncia per impagaments a jugadors... per novè estiu consecutiu. Un model, una gestió exemplar. Queda bé citar-la, però a l'hora de la veritat, algú se la creu i hi aposta de veritat? Algun altre club té el mateix seny? Sembla senzill, això de tocar de peus a terra. En futbol, però, passa massa sovint que fer el més simple és el que més costa de veure.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.