La temporada futbolística de primera divisió, per sort per al Girona i l’Espanyol, ja s’ha acabat. L’Espanyol ha patit durant bona part de la temporada, i quan semblava que gairebé ja estava fet se li va girar tot en contra. El Leganés, que en les primeres 34 jornades només havia guanyat sis partits, en les últimes quatre n’ha guanyat tres. L’equip blanc-i-blau va passar bona part de l’última jornada en descens matemàtic i s’ha salvat amb èpica i alguna cosa semblant a un miracle.

El Girona havia passat bona part de la temporada tranquil, fins i tot creient que tornar a anar a Europa no era un somni. Però una ratxa terrible, que no es va acabar fins que no van ser titulars Stuani i Portu, gairebé l’enfonsa a segona. Va poder guanyar el partit contra el Valladolid gràcies a la sort que no havia tingut durant tota la segona volta i ha acabat salvat només un punt per sobre del descens.

Les últimes jornades de lliga són il·lusionants per als que estan lluitant per guanyar-la o per classificar-se per a alguna competició europea, però són una font de patiment per als que s’hi juguen el descens. Caure a segona divisió pot ser un pou del qual és molt difícil sortir. L’Espanyol només hi va estar la temporada passada, però el Girona no va pas pujar a la primera ocasió. I un cop has pujat res, t’assegura mantenir-t’hi. De fet, dels tres equips que van pujar l’any passat, dos han baixat aquest any, i l’altre ha estat vorejant la zona perillosa.

De la mateixa manera que hi ha diferents sistemes electorals per, a partir d’uns resultats electorals, escollir un nombre de diputats, hi ha diferents mecanismes per, a partir d’uns resultats esportius, determinar quins equips canvien de categoria. Uns sistemes electorals beneficien un tipus de partits polítics i un tipus de mecanismes d’ascens i descens beneficien o perjudiquen diferents tipus d’equips.

Si baixen els tres pitjors equips de la lliga, es premia l’actuació en el conjunt de la temporada. En canvi, si hi ha un play-off, té avantatge l’equip que millor està en aquell moment concret. De fet, la història dels play-off de segona a primera, i d’això el Girona en sap força, és plena d’equips que es van classificar venint de baix, amb moltes jornades a mitja taula, i es van acabar classificant sisens en l’últim moment. Moltes vegades aquests equips, eufòrics i en una dinàmica positiva, acaben pujant a primera. En canvi, l’equip que havia estat lluitant per acabar primer o segon i pujar directe, si al final queda tercer, és un fracàs i moltes vegades no se sap sobreposar a les circumstàncies i no puja.

Una lliga no és el mateix que un play-off. Que ho diguin al Liverpool, que va quedar primer de la lligueta de la Champions i va quedar eliminat pel PSG, que va ser l’últim a classificar-se per les eliminatòries i s’ha plantat a la final.

Diferents sistemes, lliga o eliminatòria, afavoreixen un tipus d’equips o un altre. Per sort, el Girona i l’Espanyol s’han salvat i ara poden pensar com refer-se per poder competir millor la temporada que ve. No cal pensar en Europa, no cal fer volar coloms. Primer de tot, cal vendre bé i, després, comprar millor. Tot plegat, amb l’únic objectiu de seguir a primera. I, si pot ser, no patir tant. Però potser és demanar massa, perquè... què seria el futbol sense aquestes darreres jornades de lliga amb patiment, alguna alegria, de vegades agonia i, en el millor dels casos, eufòria?