Luis Enrique és el gran triomfador de la temporada 2024/25. I és que el PSG que ell dirigeix ha anat de menys a més i ha acabat assolint el triplet. La realitat és que en dues campanyes ha construït una màquina. I aquest és el seu mèrit: el PSG és un equip d’entrenador. Molts diran que pagant sant Pere canta, i és veritat que els diners permeten accedir a jugadors diferencials, però no ho són tot. El parisenc no és l’únic club amb molts diners. Luis Enrique ha palesat com d’important és la figura d’un entrenador en un equip. Els jugadors són els que juguen, però el tècnic que els dirigeix és fonamental. Més del que molts pensen. L’asturià ja ha demostrat en els darrers projectes que ha encapçalat que els conjunts que entrena juguen com ell vol, amb una estructura col·lectiva en què cadascuna de les peces funciona com un rellotge. Amb el Barça, en què també va guanyar el triplet, va saber fer quadrar tres peces com Neymar, Messi i Luis Suárez, que anaven més per lliure, però que són d’un talent tan descomunal que és obligatori entregar-s'hi. El mateix li va passar la temporada passada en el PSG amb Mbappé. Però Luis Enrique se sent més còmode amb jugadors d’un perfil més baix (dit malament, perquè per exemple Kvaratskhelia, Doué o Dembélé –a qui li ho va explicar a principi de curs amb un càstig per indisciplina– son boníssims), que treballin el 100% del temps per a l’equip, allò que depèn d’ell. El tècnic ja ho tenia clar quan Mbappé va marxar al Real Madrid l’any passat. “M’hauria agradat que continués, però l’any que ve serem millors. Fins ara ell era la pedra angular d’aquest projecte, i sobre qui es basava tot, però ara la base del projecte és l’equip”, va dir en un documental de Movistar. “El fet de tenir un jugador que es mou per on ell vol implica que hi ha situacions del joc que jo no controlo. Ara les controlaré totes. Totes”, va afegir. Tenia raó. L’estrella del PSG és l’entrenador.