1. Rotacions

Només s'han jugat dos partits de lliga i un de lliga de campions, però el debat ja s'ha obert. La derrota contra l'Hèrcules amb una alineació sense els titulars Alves, Puyol, Busquets, Xavi i Pedro va fer que algú (o alguns) ressuscitessin vells fantasmes i pors enterrades al voltant dels que han de jugar i els que no. Amb 19 futbolistes, Guardiola ha d'afrontar la lliga, la copa, la lliga de campions i la copa Catalunya i, a més, ha de suportar els viatges i els partits de les seleccions. I, és clar, ha de guanyar sempre. És evident que amb els onze millors futbolistes jugant cada partit Guardiola i el Barça no guanyarien res, així que cal distribuir els minuts perquè en els moments decisius de la temporada els més bons hi arribin frescos. És així, ens agradi o no. Una altra cosa és el moment de fer les rotacions o si els que entren i els que surten han de ser els tres nous junts o separats per no perdre els mecanismes de l'equip. Màxima confiança en la lògica de Guardiola.

2. Ibrahimovic

El que és innegociable és l'estil. Parlem de la davantera. Ibrahimovic ha marxat perquè no ha estat capaç d'adaptar-se al sistema del Barça, al futbol amb extrems, al canvi de posicions permanent, al toc, a la generositat per obrir espais perquè algú altre els aprofiti, a no sortir a la foto del golejador... L'experiment d'Henry no va anar bé i el cas d'Ibra, directament, ha estat un fracàs. La resposta de Guardiola ha estat radicalitzar la seva actitud en aquest sentit. El fitxatge de Villa i l'aposta per Bojan acosta la pràctica a la teoria més essencial del tècnic de Santpedor. Qualsevol combinació de jugadors fa que el futbol del Barça (més enllà de les qualitats de cadascú) no variï.

3. Cesc

En el cas del mig del camp, Guardiola hagués desitjat el mateix, però el fet que no arribés Cesc fa que la teoria sigui difícil de portar a la pràctica. El dibuix sempre és el mateix, però la combinació Mascherano, Keita i Iniesta del Barça-Hèrcules s'allunya excessivament dels valors tàctics de Guardiola. Si la circulació és lenta es perden els segons que els davanters necessiten per guanyar avantatge (per controlar, per escapar-se, per rematar...) als seus marcadors. Sense Xavi tot es complica, però amb Cesc la fórmula s'acosta a la ideal. Aquest any no ha pogut ser, però Guardiola no s'oblida del jugador de l'Arsenal. Fàbregas ha completat una setmana difícil d'oblidar: dos gols i dues assistències contra el Braga i quatre passades de gol contra el Bolton! Guardiola haurà de treballar bé les combinacions per acostar-se sempre a allò que s'imagina en cada entrenament o, dit d'una altra manera, per no allunyar-se gaire del que cal.

4. Privilegiats

Que Guardiola radicalitzi les idees al voltant del seu model és la conseqüència de l'experiència que està acumulant en aquests tres anys de tècnic. Són només tres, però... quins anys! El barcelonisme va viure dimarts una jornada de futbol de luxe. Una altra. Només la perspectiva del temps ens farà entendre el moment històric que estem vivint. Sobre el talibanisme tàctic de Guardiola, un cop més, als seus peus.