Mateu Lahoz em sembla un bon àrbitre, almenys m'ho ha semblat així en els partits en què l'he vist arbitrar, però diumenge al Bernabéu es va empassar un penal clar. Les mans de Xabi Alonso impedint que un xut del Kun Agüero arribés a la xarxa, són penal tant sí com no. La mà estava allunyada del cos i va impedir una ocasió clara de gol. El reglament és clar i l'única explicació és que l'àrbitre no ho va veure. Però l'obligació de l'àrbitre i, sobretot del jutge de línia, era veure aquella mà i sancionar-la com calia.

Continuo pensant que Lahoz és un bon àrbitre, molt allunyat de col·legiats com ara l'aragonès Clos Gómez, el perseguidor del Barça de Guardiola i del mateix Guardiola, o el seu jutge de línia, aquell que s'assembla a la imitació d'Iniesta, de qui diuen que és un gran seguidor del Madrid i que va fer expulsar Guardiola l'any passat. Lahoz intenta entendre els futbolistes i, per tant, deixa jugar. Per cert, amb una bona actuació de l'altre jutge de línia, el català Aguilar.

Repeteixo per tercera vegada que Lahoz em sembla un bon àrbitre i ho faig sense por de la comparació que podrien fer d'aquesta asseveració amb la que va fer Mourinho del mateix col·legiat després del partit del Madrid amb la Real Sociedad. Que és on volia arribar. L'entrenador del Madrid ho va dir perquè sap com pressionar els àrbitres i que la manera de compensar les pressions que fa sobre alguns és parlar bé d'un d'ells. Perquè ja és ben curiós que Mourinho digui que ja són massa els equips que han de jugar amb deu contra el Barça perquè en la jornada següent passi el que va passar a Getafe.

Com molts anys enrere, al Madrid totes li ponen i se senten superiors, encara que el joc col·lectiu ho desmenteixi. Ara, tenen una capacitat de gol brutal i l'aprofiten. Però és curiós que predomini la sensació pels camps de l'Estat que al Barça convé aturar-lo encara que sigui el millor equip.

La mà de Xabi Alonso quedaria en una jugada aïllada d'un partit que el Madrid va guanyar bé perquè l'Atlético va fer de pupas, com sempre, si no fos perquè molts vam veure el partit just després del Getafe-Barça. I, és clar, comparem la mà de Piqué, amb el penal i la targeta que va comportar, amb la mà de Xabi Alonso, que no va ser vista i, per tant, no va ser sancionada. Com podria haver canviat aquell partit!

Era penal la mà de Piqué? Com sempre és discutible, perquè entraríem en allò de la intencionalitat i de si la mà va a la pilota o la pilota a la mà. En tot cas, el van xiular. I el Barça va perdre un jugador i un avantatge de tres gols. És la comparació el que fa mal a tot plegat, encara que no hi hagués intencionalitat arbitral, que hem de dir que no. Però és tan evident que la primera targeta a Piqué, Ayza, l'àrbitre, tenia ganes d'ensenyar-li!

Haurà d'anar en compte Piqué i, de fet, tot el Barça, amb les targetes. Com que ho vaig deixar escrit al començament de la temporada, perquè els anys ensenyen alguna cosa, aquest curs el Barça haurà de competir contra els altres equips, lluitar contra ell mateix i pensar que es trobarà amb les ganes que alguns li tenen reflectides en algunes decisions arbitrals. És a dir, que es preparin (i perdonin, però jo vinc de l'època de José Plaza al col·legi d'àrbitres).

Hi haurà aplaudiments per als mundialistes que van donar la copa del món a Espanya, però a Piqué no n'hi perdonaran ni una: s'ha convertit en l'objectiu. Va donar la copa a Espanya, però és massa català.