El bronze de Natàlia Rodríguez en els 1.500 metres del mundial de Taegu d'atletisme és el premi merescut a una trajectòria esportiva impecable bastida a còpia de la combinació del talent innat i l'esforç. La tarragonina s'ha mantingut més d'una dècada en l'elit des que va competir en els Jocs de Sydney l'any 2000 i sempre en plena progressió. Els seus últims tres anys, a més, han estat pletòrics. Des de Berlín 2009, quan va arribar primera a la meta en el mundial i va ser desqualificada, s'ha mantingut al capdamunt en les grans cites. Una plata en el mundial de pista coberta, un bronze en l'europeu de Barcelona i el bronze de dijous quan va lluitar per l'or amb valentia atacant de cara, deixen ben clara la magnitud de la catalana, que ha arribat a l'algidesa esportiva tot just després de ser mare. Amb el seu tècnic, Miguel Escalona, al costat tant en els bons moments com en els amargs i els de desànim en què fins i tot es va plantejar plegar, Natàlia ha trobat l'estabilitat emocional necessària per reflectir a la pista la seva qualitat. Un altre factor diferencial que ha sabut rendibilitzar és que s'ha entrenat sempre al costat de casa, lluny dels grans centres atlètics de preparació. Natàlia Rodríguez és la referent de l'atletisme català i el seu nou repte ja ha començat: Londres 2012.