Si alguna cosa és clara en el Dakar és que sempre es farà a primers de gener, quan competeix amb menys esdeveniments. Aquesta situació en el calendari sempre li ha donat un plus afegit de difusió. El calendari, la singularitat de la prova, el component d'aventura personal –que es manté per tots els amateurs– i els morts, que també es dimensionen, i de quina manera, quan els telenotícies van curts de substància. Personalment estic tip de veure les imatges encartronades de Thierry Sabine cada vegada que mor un pilot, i sentir l'inevitable recompte de víctimes en què es posa en el mateix sac pilots, nens atropellats i gent que seguia la cursa. És la cara B de l'èxit d'una cursa que, tot i la crisi, té bona salut.