En el reguitzell de qüestions que el Barça de Pep ha aconseguit que veiem com habituals n'és una, amagada, molt il·lustrativa: és estranya ja l'ocasió en que aquest equip de campions es compara amb un altre Barça de temps pretèrits. Els Barça de Rijkaard, Van Gaal, fins i tot el de Cruyff, han quedat enrere en la carrera imparable cap a la història. Són comptades les ocasions en què al Barça de Pep se'l pot comparar amb un altra. La qual cosa multiplica el mèrit d'aquest grup, perquè no n'hi ha cosa més difícil que la regularitat en l'autoexigència. Competir contra hom mateix és una invitació a adormir-se en els grans èxits recents. Potser no oblidar-ho sigui una altra forma d'honrar el Barça incomparable.