Centrals a dojo

Si el Barça necessita un central són els tècnics els que ho han de resoldre. Però fa mandra que sigui com la cançó de l'enfadós i quatre dies abans de començar la lliga. Fa temps que s'arrossega la mateixa cançoneta. Noms i més noms per, de moment, no fer res i obviar-ne algun de casa. Ara per ara, el Barça té tres centrals a la plantilla (Piqué, Puyol i Barta), un de reciclat (Mascherano), o més d'un si es el cas, i els del filial. No resoldre ni tancar públicament el tema deixa en entredit algun jugador que ocupa aquesta posició en la plantilla actual, malgrat que tingui ben poques oportunitats de jugar. L'autoestima segur que no li reforcen amb la pretensió de fitxar un central i ser cada dia el tema de comentari del que passa a can Barça. S'han pres decisions esportives que han fet passar al davant jugadors que habitualment no juguen a la posició de central (Song i Busquets) abans que Bartra ocupés aquesta demarcació. Pocs partits jugats pel jove central per les situacions que va viure l'equip la temporada passada fan pensar que no és sant de la devoció dels tècnics blaugrana. Malgrat tot, continuarà a la plantilla del primer equip una temporada més. Ara cal saber si tindrà oportunitats per demostrar que és vàlid i alhora continuar escoltant i llegint totes les notícies, rumors i comentaris sobre si marxa, es queda o si cal fitxar un central o que si amb el que hi ha els tècnics en tenen prou.

No és la millor posició per a un esportista sentir-se qüestionat des de dins del seu equip cada minut i sabent que remouen el mercat per incorporar un jugador de la seva mateixa demarcació. Amb el nou entrenador, vés a saber si han canviat les prioritats per reforçar aquesta posició de l'equip a l'eix de la defensa o s'esperarà a calmar i refredar el mercat futbolístic. Ara per ara, es paga car el quilogram de central, i encara més sabent que qui vol comprar és el Barça. A més, d'aquí a quatre dies, Carles Puyol trucarà a la porta per fer saber que ja està recuperat i a punt per jugar. I si ningú no diu el contrari, això són paraules majors.

Dels noms que es comenten i es publiquen, n'hi ha de tota mena, alçada, edat, pes i color. I de procedències variades i preus variables. D'aquestes llistes ha desaparegut últimament el nom del central de la Real Sociedad Iñigo Martínez i es mantenen els de sempre i alguns més que apareixen de tant en tant per destacar que econòmicament serien més assequibles. Hi ha de tot. El Barça deu ser el club del món que té més informes dels centrals que es mouen en totes les lligues de futbol. És veritat que fins ara es buscaven jugadors amb unes característiques ben especials. Amb l'arribada del nou entrenador, vés a saber si han variat els criteris que han marcat aquests últims mesos una recerca que es movia entre dos o tres noms si fem cas de les informacions periodístiques. Sigui com sigui, el paper de Bartra el situa com a últim recurs per jugar de central al Barça.

Cada cop ens agrada més parlar, comentar i comparar qüestions tècniques sobre la capacitat o la contundència de Bartra o la seva fortalesa física en relació amb els altres companys d'equip; o de com mou la pilota i la juga des de la seva pròpia àrea o amb qui pot complementar-se millor a l'eix de la defensa blaugrana, o de com es posiciona al terreny de joc, de com li va en el marcatge individual... De moment, la llista de centrals que el Barça vol probablement no té aturador. Centrals a dojo. La llista feta pels tècnics barcelonistes probablement és més reduïda. Amb o sense Bartra. Ja ens ho diran.