El Barça de Tata

És massa aviat per treure conclusions del segell Tata al nou Barça, que tot sigui dit, de nou té ben poc, excepció feta de Neymar. Jugadors com Alexis o Pedro (quina darrera temporada més mediocre van signar!) es reivindiquen amb gols i una aportació notable. Són bons jugadors, ambdós, a priori com tots els que juguen al primer equip del Barça. En èpoques pretèrites, quan el cruyffisme va derivar en nepotisme, havíem vist a jugadors de segona fila fent-se un lloc en l'equip titular, sense que aquesta esmena a la trajectòria de l'entrenador holandès vulgui amagar un balanç meritori, tant com mai abans havíem vist.

Des d'aleshores, des de Cruyff, amb alts i baixos, el Barça és un dels millors equips del món, de llarg; mentre el Madrid de Pérez queda un graó per sota i això sempre resulta gratificant. El Barça és considerat el millor equip del món durant la primera dècada del segle XXI.

El Barça ha arrencat la Lliga passant pel damunt del modest Llevant, un equip que els darrers anys ha fet grans temporades en la segona lliga. Però no ens enganyem, aquest Barça no brilla amb llum pròpia al firmament de les estrelles. Perquè, entre d'altres, ni Pedro ni Alexis no són primeres figures mundials. Les carències es van evidenciar al llarg la Champions fins a quedar retratades al límit de la impotència davant el Bayern. Vés que no li passi ara com al Madrid de Del Bosque, l'ínclit Pérez volia un entrenador més glamurós i van fer un pas enrere.

El Barça dels grans èxits ha envellit. El futur no pot ser Puyol, és ridícul plantejar-ho, tal vegada pugui fer una aportació al llarg de la temporada. Però el gran Puyi no tornarà mai més a córrer com quan Van Gaal (un altre holandès) el va fer pujar al primer equip. Com d'injustos vam ser amb el pobre Van Gaal, l'ombra de Cruyff era tan allargada que va esdevenir una llosa.

El Barça, avui, és Messi. Des d'Eto'o que no tenim cap '9' que rivalitzi amb gols amb l'argentí. Ni cap altre jugador tan decisiu com ho era el camerunès. D'ell, en bona mesura, són les Champions contra l'Arsenal i la primera amb el Manchester.

Si el Barça vol mantenir aquesta dècada prodigiosa, si volem tornar a manar a Europa, no n'hi ha prou amb Neymar. De tant evident com ho va fer el Bayern, però també el Milan o el PSG, per no parlar dels enfrontaments directes amb el Madrid, no sé com no fem el que toca fer: fitxar i reforçar l'equip con cal i no a base de pegots.