Opinió

Laporta i Benedito

Si l'Agustí i el Jan volen tenir alguna possibilitat de guanyar, només ho poden fer sumant

Tant Joan Laporta com Agustí Benedito pensen disputar a Sandro Rosell la presidència del Barça, l'entitat amb més socis del país (amb preus desorbitats i cua d'espera) si excloem el Club Super 3, una de les millors parides de TV3. El meu fill està obsessionat amb les cançons, especialment les que protagonitza la Lila. Però admetrem que tot i que el Club Super 3 és un encant i un entreteniment excel·lent per a la mainada, la seva capacitat d'influència i pes és nul, i fora de Catalunya inexistent.

Tornem, per tant, a allò que és transcendent, el que representa poder. Tot sembla indicar que Laporta i Benedito pugnaran per la preuada presidència blaugrana, a més d'altres possibles candidatures com la que prepara Santiago Salvat, que en les darreres eleccions va ser precandidat.

Quan va ser el moment, els meus amics van votar per Laporta i en les darreres eleccions la majoria ho van fer per Benedito. Parlo del meu entorn, és clar, una mostra ben poc significativa però indicativa. El candidat de Laporta va ser escombrat en les eleccions del 2010 i Benedito va ser segon. Sense voler restar-li mèrit, un segon lloc entre els perdedors per golejada, vençuts aclaparadorament per un Rosell exultant que certament ho va tenir tot a favor, amb molts i variats suports, inclòs el primer grup de comunicació privat del país, que semblava un actor electoral més. La victòria de Rosell va ser incontestable, la resta es van repartir les engrunes. El soci culer va optar per Rosell en massa, més del 61% dels vots. El candidat de Laporta, Jaume Ferrer, va protagonitzar l'ensulsiada electoral del 13 de juny del 2010, amb el 10,8% dels vots, i Benedito tot just va sumar un 14%. Junts no arribaven ni al 25% dels vots.

Ara es volen tornar a presentar davant un Rosell que probablement ha anat acumulant un cert desgast. No desperta passions però tampoc genera animadversions significatives, almenys no pel que fa al gruix. I encara darrerament l'ha encertat prou, almenys sobre el paper, robant la cartera al constructor de la Casa Blanca per Neymar i atrevint-se amb una segona samarreta quadribarrada en un moment determinant per al país. A tot això, Rosell manté intacte el suport de l'stablishment patri.

Si l'Agustí i el Jan volen tenir alguna possibilitat de guanyar, només ho poden fer sumant. Ara, està per veure si aquestes dues personalitats poden sumar. En un món d'egos descomunal, de presidències tan personalistes i de personalitats tan acusades, fa de mal preveure. Ara, si van de debò, si volen construir una alternativa real, han de sumar, perquè si no ho fan tornaran a tastar una derrota amarga i inapel·lable.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)