Després de tres partits de lliga i d'una supercopa d'Espanya al sarró, tot i que no es va guanyar cap dels dos partits jugats, parlar del Barcelona en una setmana sense lliga es preveu fàcil.

Ha parlat, i dues vegades, el president Sandro Rosell; Tito Vilanova va anar a veure un partit del seu fill –el juvenil B del Barça va guanyar amb un gol seu–; hi ha un entrenador, el Tata Martino, del qual encara no he escrit, i l'equip és líder després de tres partits de lliga diversos, però en els quals ha aconseguit els tres punts i un ritme de joc prou bo si tenim en compte tot el que ha passat fins ara.

Però es tracta bàsicament de parlar de futbol i, també, de l'entitat, perquè si el Barça és més que un club, i sóc dels que penso que sí que ho és –i per molts anys–, no es poden fer les coses com fan altres grans clubs i, per tant, cal estar amatents als moviments, siguin quins siguin, del club.

Tot i això, estic d'acord amb el president que, a vegades, de tot plegat, se'n fa un gra massa i s'han d'apagar focs innecessaris. Però aquesta és la grandesa del club, per això el Barcelona és diferent a tothom i radicalment diferent a la gran entitat rival de la península.

Difícilment el que fa Florentino es podria fer aquí sense enrenou. I no serveix que algú em parli de Núñez, perquè és evident que en els seus mandats van passar coses gruixudes, però no es pot negar que de contesta en va tenir, i molta. Per tant, em trobo, de tornada, amb un Barça amb moltes de les virtuts i alguns dels defectes detectats a l'època de Tito Vilanova. I podria dir que també de l'era Guardiola.

El Barça juga molt bé, però ens agradaria la perfecció, i és impossible. Així com diuen que hi ha un 2% de culers als quals no els agrada Messi, cosa difícil d'entendre si parlem de futbol. Jugar sempre sense cap errada no ho pot fer ningú. Ni el Barça.

Però m'ha agradat que aquest Barça, al qual reconec si el comparo amb el de Tito, sigui essencialment diferent en algunes coses. I encara esperaré un temps a dir si m'agraden més o menys.

Per exemple, en el nou rol de Cesc, envalentit perquè és un molt bon jugador i perquè Iniesta sembla haver perdut un trosset de màgia que recuperarà ben aviat. Aquest Barça de Martino busca pilotes llargues, té el control, però no vol arribar tocant i tocant fins al punt de penal. Veurem si això és bo o dolent. Jo crec que és bo si és una arma d'atac, no si és l'única arma d'atac.

Perquè Martino ha demostrat que té idees pròpies, i això m'agrada si no es carrega el model que ha heretat. L'ha de millorar. De moment ha canviat Messi, no ha convocat Xavi i ha decidit que vol Dos Santos. M'agrada. Fem veure que canviem alguna cosa per continuar igual, jugant millor i guanyant gairebé sempre. Ah, i si el que cal criticar és el polo verd, que a mi m'agrada, ja m'està bé que sigui així.