Massa focs d'artifici

Catorze dies sense partit és un període massa llarg perquè no s'hagi despertat la versió més fosca del Barça i el seu entorn. Aquella que té a veure amb afirmacions i desmentiments, amb persones o històries del passat més o menys recent que reapareixen dins l'escena del club per qui sap quins interessos o motivacions quan no roda la pilota. Un seguit d'afers –gairebé sempre extraesportius– que aquesta vegada han estat vinculats amb els negocis privats del president, Sandro Rosell, durant la seva anterior activitat professional al Brasil, o bé a les ja clàssiques desavinences públiques entre l'actual directiva i Johan Cruyff, aquesta vegada relacionades amb els acords signats amb la fundació del l'exjugador i extècnic blaugrana.

L'inesperat últim capítol ha sorgit d'unes declaracions d'Abidal que han propiciat la resposta del Barça per tal d'aclarir que el club va complir amb les obligacions salarials mentre el jugador estava de baixa a causa de la malaltia que va fer necessari un trasplantament de fetge. “Nosaltres mateixos ens compliquem la vida”, afirmava la nit de diumenge Rosell en una entrevista a TV3, i es mostrava resignat respecte a aquesta “manera de ser” del Barça del que l'envolta: “Ho qüestionem tot i moltes vegades. I no s'acaba mai. Forma part de la nostra manera de ser i no ho canviarem. Això també els passarà als que vinguin darrere nostre.”

En aquest aspecte, de raó no li'n falta, ni tampoc a Javier Mascherano, que en tres anys defensant la samarreta blaugrana ha pogut advertir aquest vessant “autodestructiu” del qual el club peca sovint, segons va declarar en una altra entrevista. Un caràcter que sembla adherit a l'ADN barcelonista i del qual –per què no dir-ho– els mitjans també en som còmplices. El pitjor de tot plegat és que el soroll que es crea pot arribar a distreure del que realment importa: l'equip i el seu bon funcionament, i que requereix enfocar totes les energies. Més encara en una temporada que arrenca amb més d'un interrogant obert.

És cert que el curs 2013/14 ha arrencat bé pel que fa a l'apartat dels resultats, amb un ple de victòries en les tres primeres jornades de lliga i la consecució de la supercopa d'Espanya, però això no pot amagar les mancances que s'adverteixen. La plantilla va coixa d'efectius, tal com reflecteix el fet que la recuperació de Carles Puyol es vengui com “el fitxatge” per solucionar les limitacions que planteja l'eix de la defensa i que ja s'han evidenciat en les primeres setmanes de competició. De fet, Piqué i Mascherano han jugat tots els minuts fins ara, mentre que Marc Bartra segueix amb aquest incòmode paper d'anar acumulant més paraules d'elogi sobre el seu potencial que no pas minuts al terreny de joc per demostrar-ho –aquest curs encara no ha debutat en partit oficial–. S'espera que aquesta setmana Puyol faci un altre pas endavant en el procés de recuperació afegint-se al treball de grup amb els seus companys durant els entrenaments. El capità hauria de reaparèixer a finals d'aquest setembre, i ningú dubta que ho farà amb tota la motivació del món d'erigir-se de nou en un referent. Pensar, però, que la presència de Puyol esvairà tots els dubtes afegeix una pressió al de la Pobla que no beneficia ningú, sobretot perquè els precedents recomanen anar amb calma. Cal, doncs, estar preparat per a aquests i altres reptes esportius que presentarà el curs i no embolicar-se en històries secundàries que només aporten confusió.