Les experts, la gran generació de la selecció francesa d'handbol; la selecció espanyola/catalana d'hoquei patins; l'era gloriosa del Pep team. Són equips que han marcat una època dels seus esports pel seu domini i també pel seu segell propi. Ara hi hem d'afegir un de nou. La selecció masculina russa de voleibol. En els últims tres anys ho ha guanyat tot: campions de la copa del món i la lliga mundial el 2011, campions olímpics a Londres el 2012 i campions de la lliga mundial i de l'europeu aquest 2013. Rússia ha tornat a emergir per congelar el domini dels Estats Units, el Brasil i Itàlia. I aquests tres anys de glòria esportiva no es podrien entendre sense un jugador de 2,18 d'alçada, que serveix a 127 quilòmetres/hora, ataca fins a un altura de 3,75 m i s'aixeca com un mur infranquejable en defensa fins als 3,47 m. Es diu Dmitri Muserski, juga de central i diumenge passat va ser escollit MVP en la final de l'europeu de Dinamarca que Rússia va guanyar contra Itàlia (3-1). En els Jocs Olímpics de Londres, Muserski va ser l'artífex de la remuntada de Rússia contra el Brasil. Va fer 31 punts i va capgirar un 2-0 per acabar guanyant 3-2 deixant la seva posició de central i jugant d'oposat. Feia 32 anys que els russos no guanyaven l'or olímpic (de fet, l'últim cop va ser a Moscou 1980 i com a URSS). Muserski és la nova icona del voleibol mundial. La seva força no només s'entén per la seva alçada i potència. Fa 2,18, però es mou amb la velocitat i la coordinació d'un jugador d'1,90. Nascut a la ciutat industrial ucraïnesa de Makiivka i nacionalitzat rus continua jugant al seu país (Lokomotiv Belgorod), on cobra 750.000 dòlars l'any. En els últims quatre anys ha guanyat deu quilos (de 104 a 114), tot múscul, i això li ha permès superar els seus problemes d'esquena. Ell és el nou símbol de la nova era del domini rus en el voleibol masculí, ben secundat per Pavlov i Grankin. Un jugador diferent, escollit, d'aquells que sedueix.