De clubs i de seccions

“No sou un club, sou una secció!” Aquest era un dels molts càntics que dedicaven els aficionats del BM Fraikin Granollers a l'equip d'handbol del Barça en l'últim derbi que es va viure a la capital del Vallès Oriental, la setmana passada. No és cap novetat i segur que els jugadors blaugrana de les altres seccions professionals s'ho han sentit a dir en molts altres escenaris, ja sigui els de bàsquet quan competeixen a Badalona, els d'hoquei sobre patins a Reus o, fins i tot, els de futbol sala, que diumenge van afrontar al pavelló Jacint Verdaguer de Santa Coloma de Gramenet un duel elèctric amb la pugna per una de les places capdavanteres de primera divisió en joc. No és la meva intenció incidir en el recurrent debat sobre si és positiu o no, des del punt de vista dels altres clubs esportius del país, la participació del Barça en altres modalitats esportives, aprofitant-se del coixí econòmic que comporta el conjunt de futbol. Aquest fet és una evidència, com també ho és la vocació poliesportiva de l'entitat blaugrana. En tot cas, volia ressaltar l'esplèndid ambient que es va viure en els dos derbis catalans de la setmana passada, el d'handbol a Granollers i el de futbol sala a Santa Coloma de Gramenet, i de com els altres clubs també poden treure profit del potencial econòmic i mediàtic del Barça.

La directiva del BM Granollers va tenir la brillant idea d'organitzar una roda de premsa conjunta prèvia entre els dos tècnics dels dos conjunts catalans de la lliga Asobal, Toni Garcia i Xavi Pascual, respectivament. La iniciativa feia setmanes que s'havia gestat, però va arribar en el moment oportú amb els dos equips invictes i empatats a punts en el lideratge del campionat. En definitiva, es van combinar tots els ingredients per amanir un clàssic de la màxima rivalitat i un perfecte reclam per als aficionats locals. El públic va respondre a la crida i al pavelló de Granollers, amb uns 3.250 espectadors, es va viure un ambient com feia temps que no es recordava. “No hi havia aquest ambient des de la final de la recopa. Al final, ens tremolaven les cames”, va declarar el veterà capità granollerí Raúl Campos després del partit. Sobre la pista, el Barça va evidenciar la seva superioritat, però el conjunt vallesà, amb un projecte il·lusionant, va plantar cara mentre les forces el van acompanyar. En els últims minuts, Toni Garcia va fer tota una declaració d'intencions i va acabar el partit amb set jugadors joves sorgits de la base. Precisament, en aquests temps de crisi el valor del planter és tota una garantia i una aposta indispensable en un club que ha passat una mala època, en què ha superat un concurs de creditors. En aquest sentit, el BM Granollers també pot treure profit de les bones relacions amb el FC Barcelona, que en les últimes temporades li havia cedit el porter Gonzalo Pérez de Vargas, ara al Tolosa, i al final del curs passat va facilitar el fitxatge de Marc Garcia, també provinent del filial blaugrana.

Tots aquests arguments del BM Granollers són perfectament extrapolables al Marfil Santa Coloma de futbol sala, que diumenge passat va tenir literalment contra les cordes el Barça fins als últims segons de partit (2-3). El planter colomenc és de primera divisió, però en el derbi van ser precisament dos jugadors cedits de les files blaugrana, el porter Dídac Plana amb les seves aturades, i Eric Martel, autor del segon gol, dos dels grans protagonistes del xoc per part del bàndol local. En definitiva, són les sinergies positives amb el totpoderós Barça.