Les últimes setmanes sembla que s'ha instal·lat un corrent d'opinió dins del barcelonisme, un debat que ajuda a afavorir la teoria dels ismes: aquell que critica el joc del Barça és un mal barcelonista. És pecat dir que l'equip no juga bé. El mateix Sandro Rosell ha abonat aquesta praxi, i fa uns dies va assegurar que l'equip està jugant “molt bé” i que “hi ha gent que té ganes que el Barça no vagi bé”.

Doncs discrepo de totes totes. Sóc barcelonista fins a la medul·la, i culer des que tinc ús de consciència. Sempre, sempre, repeteixo, sempre vull que guanyi el Barça, encara que sigui un amistós contra l'equip de la meva ciutat, Figueres, i ara mateix reconec que el conjunt de Gerardo Martino no està en el seu millor moment i no juga bé. Sí, ho dic amb totes les lletres i amb majúscules. NO JUGA BÉ. Això vol dir que vull perjudicar l'equip? No, de cap de les maneres. Simplement faig una crítica constructiva. L'últim partit de lliga contra l'Espanyol va fer adormir les ovelles. És cert que els d'Aguirre no van voler jugar a futbol, però el Barça va estar lent, imprecís i monòton. Sort de Neymar i la seva màgia –Messi hi era, però no hi era.

Evidentment totes aquestes circumstàncies es poden millorar i Martino té tota la meva confiança, perquè els veritables exàmens es passen a partir de febrer. Ara per ara està equilibrant l'equip i intentant dosificar-lo, i li està sortint bé des del punt de vista dels resultats. Però de joc, no. Reitero, no tinc cap problema a dir-ho i repetir-ho tants cops com faci falta. El Barça no juga bé. La baixa forma de Messi contribueix a augmentar aquesta situació i és un altre problema que s'ha de solucionar: si encara no està recuperat, que descansi, que aprofiti aquest primer tram de la temporada per carregar piles i arribar al final en plenes condicions físiques.