Aguirre és un home d'idees fixes i semblava que havia trobat l'equip ideal a principis de temporada abans que arribés l'hivern. Però alguna cosa no li va agradar i va tocar un parell de peces. Colotto va perdre el lloc a l'equip i Thievy va desaparèixer. Lanzarote cada cop té menys protagonisme. En canvi, el tècnic manté la confiança en alguns jugadors que no estan donant el resultat esperat, com són Simão i Pizzi.

Crec que ha arribat el moment de fer la tercera revolució aguirrista. A la plantilla de l'Espanyol hi ha una classe A amb jugadors gairebé intocables, com Kiko Casilla, Héctor Moreno, Javi López, Víctor Sánchez, David López i Sergio García, que –estic d'acord amb l'entrenador– són fonamentals i cal seguir apostant per ells. Però la classe B, s'ha de sacsejar. Ja ha arribat el moment de començar a veure en acció amb continuïtat Álex Fernández a la mitja punta, Thievy a l'esquerra en atac, calibrar l'estat de forma en competició de Víctor Álvarez i tornar a creure en Colotto. Per arrodonir-ho, apostaria per Manu Lanzarote a la dreta. Per fer veure als que estan tenint un rendiment menor que hi ha recanvi a la banqueta i que, o s'espavilen o queden fora de l'equip.

L'entrenador ha de reactivar una plantilla que va cap avall i no mostra indicis de recuperació. Ara és el moment decisiu de la temporada per establir el grau de patiment amb què s'haurà de viure en la lliga i cal reformular l'equip. A més, s'hauria de buscar en el mercat d'hivern una mica de qualitat. O s'aposta per Álex Fernández o es busca algun jugador per donar alternatives a la sortida de pilota de Víctor Sánchez, que s'ha de desgastar massa en la recuperació. Oferir alternatives en la creació és, ara per ara, un dels reptes principals dels gestors esportius del club. El fred ha arribat fa pocs dies a Catalunya, però a l'Espanyol, ja fa sis setmanes que s'hi ha instal·lat.