Opinió

Què passa, Tata?

El Barça no funciona i s'ha de vigilar molt amb el proper rival en la lliga, el Vila-real

És una evidència que el Barça no carbura. Després de dues derrotes consecutives –contra l'Ajax i l'Athletic de Bilbao– els més incrèduls comencen a comprovar que alguna cosa realment no rutlla. Fins ara hi havia uns quants sectors crítics que sovint recordaven que els blaugrana no estaven gens fins, però els bons resultats ho tapaven tot. El mateix president, Sandro Rossell, assegurava que l'equip estava jugant bé i que les crítiques només anaven encaminades a fer mal a l'equip. Doncs ara tothom ja ha obert els ulls.

Però què li passa realment, al Barça de Tata Martino? Hi ha molts factors que ajuden a entendre aquesta situació. Per començar és impossible que uns jugadors que fa quatre o cinc anys van arribar a l'excel·lència amb Pep Guardiola, ara ho tornin a fer. És una pura qüestió d'edat, perquè les cames ja no aguanten tant, i també de mentalitat, perquè, després d'haver-ho guanyat tot, ja no tenen tanta fam de títols. No ens enganyem. Puyol o Xavi no són els mateixos d'abans.

Un altre factor: el sistema tàctic. Xavi i Iniesta són jugadors a qui els agrada el control i el tiki-taka i en partits oberts amb molta verticalitat, en què el camp es fa llarg, els costa adaptar-se. I alguns cops aquesta és la tàctica de Martino. Es va veure en el partit del Celta a Balaídos de fa unes setmanes o al nou San Mamés. Va ser simptomàtic, per exemple, que contra l'Athletic l'entrenador canviés Xavi i Iniesta –tot i que aquest últim havia estat el millor del partit – i en el seu lloc sortís Sergi Roberto, un jugador molt més vertical, i Pedro.

Més motius: l'absència de Messi. És obvi que la lesió de l'argentí ha trastocat els plans. Com recordava aquesta mateixa setmana el portaveu del Barça, Toni Freixa, “qui no troba a faltar el millor del món?” Per sort, la lesió ha arribat en un moment de la temporada poc transcendental i el davanter tindrà temps de sobres per carregar les piles.

Més. Alguns jugadors estan en una baixa forma alarmant i caldria començar a fer un pensament de cara al futur. Un d'aquests és Pedro. El seu joc mai m'ha acabat de convèncer i sempre he pensat que no era un jugador per al Barça, tot i que el seu instint de gol cobria aquestes carències. Crec que a final de temporada s'hauria de traspassar, sobretot si torna Gerard Deulofeu. Evidentment, tampoc no estan en el seu millor moment ni Mascherano ni Piqué, però seria un sacrilegi pensar a sacrificar-los. Tenen marge de confiança per temps.

Actualment la situació encara no és crítica i Tata Martino té temps per intentar redreçar el rumb. Una de les opcions que té sobre la taula és donar més continuïtat a Sergi Roberto, que encaixa perfectament en l'estil que vol implantar en certs partits. Però sobretot el Barça no ha de caure en la depressió ni adormir-se. Encara falta un punt per ser líders en el grup de la Champions i en la lliga el proper rival que visita el Camp Nou, el Vila-real, és molt perillós. Els de Marcelino són cinquens de la lliga i s'han convertit en l'equip revelació. Tot i que no podran comptar amb una de les seves estrelles, Bruno, els defenses blaugrana sí que hauran de vigilar molt de prop els contraatacs del Vila-real, amb jugadors rapidíssims com ara Uche, Giovani i Jonathan Pereira.

Una altra derrota en la lliga sí que ja seria molt preocupant i les alarmes començarien a saltar per tots cantons.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)