Amb més de 150.000 socis, la massa social del Futbol Club Barcelona inclou, lògicament, sentiments, ideologies i maneres de pensar i veure les coses tan diverses i oposades que, segurament, en molts casos l'única cosa en comú que tenim molts consocis és, justament, l'estimació incondicional pel nostre club.

Al llarg de la seva centenària singladura, el Barça ha estat perseguit i reprimit políticament, institucionalment i esportivament, víctima dels excessos i les injustícies dels règims autoritaris que s'han succeït en la dissortada història d'Espanya. Això no és victimisme, sinó una realitat com un temple, prou sabuda –amb episodis tan lamentables com la clausura del club en la dictadura de Primo de Rivera i l'exili del nostre fundador (Joan Gamper), l'afusellament del nostre president per les tropes franquistes (Josep Sunyol), el cas Di Stéfano, les successives i implacables persecucions arbitrals a partir dels anys seixanta i setanta, etcètera–, que juntament amb el sentiment catalanista estretament lligat als nostres colors, han contribuït a engrandir la llegenda del “més que un club” que ha elevat el sentiment barcelonista a una dimensió superior a l'estrictament esportiva.

Em sento orgullós d'aquest segell majúscul, de la mateixa manera, però, que mai he estat partidari de barrejar el Barça amb reivindicacions de caire polític. El nostre club és essencialment esportiu i el nostre objectiu màxim i prioritari ha de ser que els nostres equips guanyin tots els títols possibles. Qualsevol altre plantejament que ens distregui d'aquest propòsit o el pugui dificultar em sembla erroni.

Però hi ha moments transcendents en la vida dels pobles que exigeixen un esforç extraordinari de tots i de tothom de fer un pas endavant i no quedar-se al marge. Catalunya es troba en un d'aquests moments i el Barça, per tot el que representa, per ser fidel a la seva història i als seus valors, no pot eludir aquesta responsabilitat.

Mundialment es coneix molt més el Barça que Catalunya. Això és així. Avui, la del Barça és una marca potentíssima, a més d'amable, prestigiosa, respectada i admirada; en definitiva, un actiu de país enorme. Que el Barça es defineixi a favor del dret a decidir dels catalans (només) és necessari, perquè provocaria un impacte que sumaria molt a la bona imatge que Catalunya ha de saber projectar al món en els propers mesos.

La nostra directiva ha d'estar a l'altura. I si té dubtes, que encarregui una enquesta entre els socis –en això hi té pràctica– per assegurar-se sobre quants de nosaltres voldríem que el nostre club li digués al món: el Barça està a favor que els catalans puguin exercir el seu legítim dret a decidir. M'atreveixo a pronosticar que un percentatge molt majoritari hi estaria a favor.

Perquè donant suport al dret a decidir, el Barça no faria altra cosa que proclamar als quatre vents els valors que sempre ha defensat i ha representat com són els de la democràcia i la llibertat. I també és per això, que a Catalunya, a Espanya i al món sencer milions de persones han cridat i criden Visca el Barça!